L’inci d’un llarg procés

Avui ens trobem en un ambient molt relaxat amb la Lara, una nena de tres anys i mig que tot just aquest any ha començat l’escola “de grans” -com ella diu-

Estem dibuixant amb retoladors i parlant sobre les seves produccions. M’explica que dibuixa un monstre i li fa molts braços. Afegeix un monstre petit que també té uns quants braços. Després es dibuixa a ella mateixa, i quan ho està fent, m’explica que només es posa dos braços perquè només en té dos. Tot d’una, deixa anar els retoladors i agafa el bolígraf que hi ha a la mateixa taula. Diu que ara vol escriure el seu nom per deixar clar qui és qui, no sigui que ens confonguem...

Mentre escriu diu en veu alta: Lara López Barceló. Quan acaba, veig la gespeta o les muntanyetes pròpies dels infants que tot just s’estan iniciant en el procés d’escriptura. Li hagués pogut dir que les lletres no són així... però em quedo amb una de les seves aportacions, la de reconèixer la descoberta fascinant que ha fet: l’existència d’unes marques gràfiques diferents del dibuix per representar el seu nom.

Ens queda un llarg camí per davant i unes quantes etapes per recórrer. Reconèixer les descobertes dels infants els dóna l’oportunitat de gaudir més del procés que no pas si els hi diem què falta. Sentir-se reconegut pel que un fa de manera sincera sempre és un estímul per seguir endavant. Necessitarem molts moments com aquests per mantenir la motivació en aquest aprenentatge llarg, complex i molt demandant!