Àlbums il·lustrats

Mirem la portada del llibre que llegiré a la classe de P4: El meu gat és el més bèstia, de Gilles Bachelet i serveix per iniciar una conversa:

• Mestra: De què penseu que pot anar aquesta història?

• Irene: D’un elefant

• Ferran: Sí, d’un elefant

• Maria: D’un elefant que està trist

• Nico: D’un elefant que té una pastanaga

• Mestra: I què us fa pensar que està trist? Tots esteu d’acord que està trist? -Uns quants diuen que sí, d’altres que no-

• Mestra: Haurem de llegir la història per veure com està. Així que la història sembla que anirà d’un elefant.

• Molts: sí

• Mestra: Voleu que us llegeixi el títol? Està format per 7 paraules. El meu gat és el més bèstia.

• Maria: No!! no pot ser

• Mestra: I per què no pot ser?

• Molts: perquè surt un elefant no un gat a la portada!!

• Àlex: potser va d’un elefant que es transforma en gat

• Maria: ah! O d’un elefant que es diu gat

I quan hem llegit el llibre...

• Mestra: encara poden ser certes les idees que hem parlat abans de començar el llibre?

• Maria: La de l’elefant que es transforma no... però que es digui gat podria ser.

El que més els va sobtar va ser la ruptura entre el que jo els llegia i les imatges que ells veien. Per això, quan van veure la mestra de referència van córrer a explicar-li: avui hem llegit un llibre que explicava la història d’un gat però les imatges eren d’un elefant!

El fet que els àlbums combinin el codi visual i el lingüístic per contar les històries fan del llibre un objecte molt atractiu que convida a l’exploració i a la relectura, fomenta l’expressió oral i proporciona el gaudi.

Quina meravella el potencial dels àlbums il·lustrats! Els coneixem prou?