El meu fill ja no vol escriure

• Ara, a finals de P4, ja no veig mai escriure el meu fill espontàniament. Era una activitat que li agradava molt. És possible que la manca de motivació actual estigui relacionada amb les correccions que li fan a l’escola?

Aquesta ha estat la pregunta que ens ha formulat -tot mostrant-nos els textos que el seu fill feia a l’escola- una mestra matriculada al curs que l’equip ha portat a terme la darrera escola d’estiu.

Malauradament, encara hi ha docents que creuen que copiar textos escrits correctament és la principal font d’aprenentatge infantil, la més important per a l’aprenentatge de l’escriptura.

Està clar que l’exposició als textos escrits que apareixen als llibres infantils, als cartells del carrer, a les joguines..., textos que els infants veuen segmentats i ortografiats de forma convencional- permet que els infants vagin formulant-se idees sobre el funcionament de l’escriptura i les seves convencions.

Però d’aquí a pensar que aquest coneixement -ja elaborat- penetrarà automàticament o per memòria visual a les ments infantils és tenir una visió distorsionada dels processos d’apropiació personal que es van construint mentre s’està aprenent.

A més, amb la proposta de còpia constant de les escriptures dels adults, no és d’estranyar que alguns infants acabin pensant que no són bons aprenents o que escriure és una tasca massa difícil per a ells. En aquests casos, evitar sentir-se aclaparat per la tasca o evitar d’escriure, no seria una actitud intel·ligent?

Cal repensar com aconseguir que infants mantinguin l’interès per escriure sense que la voluntat adulta d’ajudar-los a escriure millor els faci minvar la motivació inicial.