Les lletres quan s'ensenyen?

Avui m’ha sorgit un bon exemple per respondre a una pregunta força repetida entre els mestres: Si no programem cada setmana una lletra com les aprenen?

L’Aina, acaba de fer quatre anys. Sovint, i de manera espontània, agafa un paper i escriu un colla de lletres, a vegades escriu el seu nom i d’altres lletres que semblen posades a l’atzar.

Un cop les ha dibuixades avui m’ha preguntat: “quina lletra és?” (assenyala una A). Li dic “és la A”. Assenyala una altra lletra i es va repetint la seqüencia, vaig dient-li el nom de les lletres que em va assenyalant: una pe, una erra... Ella les torna a assenyalar i les repeteix. Jo li pregunto: “què volies posar?” L’Aina es queda descol·locada i ens mirem mútuament amb cara de sorpresa. Jo intento explicar-me millor i li torno a dir: “què volies escriure?, què volies que diguessin aquestes lletres?” Després d’un silenci, diu: “això, lletres!” A partir d’aquí he pogut reconèixer el seu interès “ah! Quantes lletres!” i apuntar un nou repte “i saps que les lletres si les poses ordenades poden dir coses? Com Aina!”

Aquesta petita conversa m’ha fet reflexionar sobre dos aspectes:

1.- Què difícil és partir de l’interès de l’infant i saber fer preguntes que pugui entendre i que li permetin pensar. He fet servir tres maneres per dirigir la conversa cap a on jo creia que era interessant: què volies posar? què volies escriure? I encara, què volies que diguessin aquestes lletres? La resposta ha estat ben clara, volia això, lletres!

2.- Sempre hi ha un moment que els infants estan interessats a conèixer el repertori de les lletres i com aquell que fa una col·lecció, pregunten, tracen i juguen a fer lletres. Aquest coneixement és imprescindible i si els donem l’oportunitat de conviure en un entorn lletrat ells mateixos pregunten sobre les lletres. L’Aina n’ha preguntat ben bé 6 o 7 en un minut, amb un interès enorme i delerosa d’aprendre. Quina actitud tan diferent a la passivitat que comporta esperar a fer cada setmana la lletra que toqui!!!