VOLEM PUJAR AL CAMIÓ DE BOMBERS! – Els nostres primers textos

Els infants es disposen a fer les seves produccions. Tenen clar que per escriure necessiten paper i estris d’escriptura. Sembla que des de la idea inicial que tenien de fer servir els aparells electrònics, s’han repensat i han ampliat els seus coneixements cap a la comprensió de que per comunicar-se o bé escriure es pot fer de maneres diferents, no sempre cal fer servir la tecnologia.

Els insto, per tant, a que agafin el material que requereixin.

Quan comencen a enfrontar-se amb la tasca apareixen els dubtes, les solucions, la cooperació.

- Però Maria! Jo no en sé! – diuen alguns.

- Jo sí, t’ajudo? – responen aquells que estan convençuts de ser uns grans escriptors.

- Jo sé fer la Z, la O i la E! – diu la Zoe segura de que aquest coneixement l’ajudarà a resoldre la tasca.

Amb tot, jo segueixo amb la meva posició d’observadora, oferint acompanyament i suport però sense donar solucions, proporcionant espai a les criatures per què per elles mateixes puguin trobar camins que els guiïn cap a l’assoliment de la seva fita.

Així doncs, cadascú va trobant la manera de reeixir en la tasca. Alguns accepten ser ajudats pels companys, d’altres prefereixen seguir treballant sols. La diversitat està servida i els escrits no tardaran en arribar.

Aquí podeu veure una mostra d’algunes de les produccions.

És realment que cada persona s’ha aproximat a la seva idea de com crear un text escrit des de la pròpia concepció sobre el tema. Un aspecte que s’aprecia en comú a totes les produccions és que els infants sembla que ja diferencien el que és un dibuix del que són (o volen ser) textos.