Un pa remullat: de la narració al diàleg.

Som a finals de 1r trimestre d’una aula de 2n de Primària. L’Anna, una mestra molt experimentada, m’espera per comentar els resultats d’una de les activitats d’avaluació que ha preparat. A ella li agrada poder comptar amb una producció trimestral de cada infant per poder comparar-les entre elles -i també amb d’altres produccions anteriors del mateix infant o amb les futures. Em comenta convençuda que, amb aquests registres temporals, li és molt més fàcil considerar els progressos que va aconseguint cada infant.

Inicialment, en preparar l’activitat, ella havia imaginat que tots els infants acabarien produint un text narratiu per explicar UN PA REMULLAT, una història presentada en quatre vinyetes. Però ha resultat que, sorprenentment i inesperada, dels 25 textos que ha recollit, el de l’Òscar presenta unes característiques ben diferents.

La majoria d’infants han explicat el contingut de les vinyetes de forma narrativa llevat de l’Òscar

Per tenir una idea més ajustada del que l’Òscar ha volgut explicar, li hem demanat que ens llegeixi el seu propi text. I tant l’Anna com jo mateixa hem quedat meravellades de la seva lectura. Ha llegit i ha entonat tan emfàticament el seu escrit que les dues ens hem mirat amb cara de complicitat i de satisfacció: -Ha escrit un diàleg!!! hem comentat alhora.

L’Anna em proposa d’explicar-ho a la resta d’infants i aprofitar l’avinentesa per presentar al grup com cal escriure els diàlegs perquè es puguin llegir i comprendre amb més facilitat. Ella argumenta que aquest contingut forma part del currículum que han de treballar enguany. Però jo m’atreveixo a fer-li una contraproposta: partir de les concepcions dels propis infants i vincular-les amb allò que volem que aprenguin.

I aquesta ha estat novament una situació ben sorprenent. En mostrar i fer que els infants llegissin en pantalla alguns dels textos del grup i presentar finalment el text de l’Òscar (després que ell ho acceptés de bon grat) alguns infants han comentat, tal i com esperàvem, que el text de l’Òscar no es podia llegir i no s’entenia prou. Aleshores, quan li hem demanat a l’Óscar que el tornés a llegir novament per a tots els companys i ell ho ha tornat a fer amb el mateix èmfasi que ho havia fet per a nosaltres dues, la Laura ha exclamat: - l´Òscar ha fet teatre!

Quin encert aquestes aproximacions infantils. Nosaltres no esperàvem recollir aquesta expressió però l’hem trobada tan encertada. Connectar amb els coneixements i les representacions infantils ens ha permès comentar d’una forma més significativa com s’escriuen convencionalment les formes dialogades perquè siguin més fàcils de llegir i d’interpretar. Quin encert Laura! Ens has ajudat en la proposta de revisió i de reescriptura del text de l’Óscar; un text amb les formes del teatre.

I a partir d’aquí vam poder reescriure el text de l’Oscar (i d’altres textos) fent servir els guionets per indicar si és un diàleg:

- Hola!

- Benvingut!

- Gràcies!

- Vull aquest pa

...

Hem après que a cada guionet parla una persona diferent, com si fos una obra de teatre, i ara sí que s’entén!