TOT EL QUE SABEN ELS INFANTS QUE DIUEN QUE NO SABEN NI LLEGIR NI ESCRIURE

Encetem un nou curs, nous reptes, nous descobriments i moltes reflexions per davant!

Aquest any faré de mestra a primer. Inicio una aventura que em fa molta il·lusió i que també em genera una mica de vertigen.

M’endinso en la primera setmana d’escola amb ganes de conèixer les criatures i de caminar junts durant els mesos que vindran.

Passo llargues estones passejant a la vora dels infants, intento parlar poc i escoltar molt. Paro l’orella a les seves converses i inquietuds i de tant en tant pregunto. Vull observar de prop què fan, intentar descobrir què pensen, què els motiva.

M’adono que alguns ja escriuen de manera gairebé convencional, d’altres posen lletres i d’altres no gosen ni intentar-ho. Que alguns llegeixen autònomament, d’altres no. Que n’hi ha que dibuixen molt i d’altres que no tant.

Sento, en algunes ocasions, comentaris com: “Jo no sé llegir”, o bé “Això escriu-m’ho tu que jo no en sé”. M’avinc a totes les propostes i intento començar a traçar el paisatge que dibuixa el grup que tinc davant.

En aquest escenari, decideixo fer-hi intervenir nous elements, segueixo explorant.

Durant l’estiu dos infants han enviat postals a l’escola. Les agafo i proposo al grup que les llegim i que en parlem.

Començo amb la primera, ve des de les Illes Cíes. Mirem la fotografia que hi ha en una banda i quan la giro i em situo davant de l’escrit plantejo als infants:

- Aquí hi podria dir “Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Vermella...”?

- Noooo! – contesten a l’uníson. Ningú té cap mena de dubte de que el text no comença d’aquesta manera.

- Aquí hi diu alguna cosa però no és això que tu dius! – s’aventuren a afirmar alguns.

- I com creieu que deu començar l’escrit? – pregunto per seguir estirant el fil.

En aquest moment força infants fan hipòtesis de com podria començar el text. Exposen les seves idees fins que algú diu:

- Primer deu dir “Hola!”?

Doncs sí! És exactament així com comença l’escrit de la postal! – contesto. Seguidament desxifro paraula per paraula el text sota l’atenta mirada de totes les criatures. Després de la lectura, l’infant emissor de la postal ens explica records de la seva experiència i passem a interpretar l’altra postal.

Repeteixo la dinàmica portada a terme amb la postal provinent de Galícia però amb algunes diferències.

Inicio la conversa preguntant:

- Penseu que el que hi ha escrit en aquesta postal podria ser: “Llista de la compra: pa; tomàquets; ous...”?

- Que va! Aquí no hi diu això! – aquesta vegada també tenen clar que el discurs escrit no és d’aquesta tipologia.

- Hi diu “Hola!” i altres coses!

- Teniu raó! Hi diu “Hola!” al començament. I ... com creieu que deu ser el final, com deu acabar el text d’aquesta postal? – alguns infants fan cara de sorpresos, d’altres comencen a rumiar i ràpidament intervenen.

- Deu dir “T’estimo!”

- O potser “Adeu!”

- La llegim i ho descobrim?

I sí, llegim el text i confirmem que el comiat de la postal diu “Adeu!”.

Torno a deixar temps per a l’emissor d’explicar la seva experiència i començo a pensar en el que ha passat.

Prenc consciència i em reafirmo en la importància que té, per a les mestres, el fet de poder anar palpant aquestes concepcions que tenen els nens i nenes sobre què escrivim, com, on, per què... per poder recollir-ho i entomar el procés d’aprenentatge que tenim entre mans.

Penso en el fet que, parlant amb els infants podem comprendre què entenen que és llegir, o què vol dir escriure i com s‘hi situen. Això és important perquè aquestes concepcions són claus a l’hora d’assumir el repte d’aprendre a fer-ho.De fet, en funció de les creences (d’infants i adults) encararem el camí d’una manera o altra.

Em plantejo, també, la importància de donar valor als intents de descodificació quan sestà aprenent a interpretar el codi escrit. Entenc que cal posar èmfasi en el fet que, com ja sabem, no tot surt a la primera i que quan es llegeix un text, cal ser fidel a l’escrit.

Veig, finalment, quantes coses ja saben els nens i nenes sobre el gènere discursiu de les cartes i del que és apropiat escriure en cada context. Aspectes que sovint en el moment d’aprendre a llegir, preocupats per l’aprenentatge de la descodificació, es deixen en un segon terme i justament pensem que haurien d’anar més de bracet. Sovint no valorem prou tot el que saben els infants sobre els textos.