Taller 5: LA TERTÚLIA LITERÀRIA A PRIMÀRIA, per Lara Reyes

El títol d’aquest 5è taller de la V Trobada sobre començar a llegir i escriure ens evoca la imatge d’un grup de nens i nenes, juntament amb un adult, conversant sobre llibres i possiblement sobre literatura; ara bé, si hi afegim que el taller es conduit per la Lara Reyes ràpidament se’ns entrellacen altres imatges i conceptes com ara: il·lusió, somriure, moment màgic, complicitat, estima i, també, gestió del grup, corpus literari, escolta i preguntes interessants. I és que la Lara, mestra i mestra de mestres -perquè compagina la docència a primària, a l’escola Francesc Aldea de Terrassa, amb la docència al Departament de Didàctica de la Llengua de la UAB- es dedica a la formació del lector literari de manera tan rigorosa i amb tanta passió que traspassa el seu entusiasme i el seu saber fer de manera impagable. Ho vam constatar els qui vam participar d’aquest taller: vam impregnar-nos d’un munt d’idees i sentiments per organitzar tertúlies literàries a l’escola de manera sàvia i engrescadora.

El taller va arrencar amb una pregunta clau adreçada als participants:

Què ens cal per poder dur a terme converses literàries al cicle inicial?

Dubtes, pors, preguntes.

Aquesta pregunta va fer possible aprofundir sobre les condicions necessàries per portar a terme converses literàries a primària i reflexionar sobre la tipologia de llibres que ens permeten fer tertúlies interessants. En el camí d’aquesta reflexió vam aprofundir sobre els motius de discutir literatura i què cal tenir en compte per valorar quines obres literàries ens poden servir per proposar tertúlies riques amb els infants.

Al llarg de la sessió va anar prenent cada vegada més força la necessitat de disposar d’obres de qualitat literària i artística i de fer preguntes afinades als infants. La Lara ens va fer veure que davant d’un llibre, abans de compartir-lo amb els infants, cal que ens preguntem: “Què és difícil de comprendre?”, “Què el fa especial?”. Ens va explicar que si ens guiem per aquestes qüestions podem triar obres que ofereixin resistències i que, d’alguna manera o altra, ajudin a créixer els nostres lectors literàriament i lingüísticament.

Partint d’una selecció acurada de llibres, la conversa que fomentem ha de recollir les aportacions dels infants i ha d’anar establint la relació entre aquestes intervencions i l’obra, ens deia la Lara. Així, les respostes lectores es poden agrupar en quatre categories:

• les respostes de tipus composicional: veu narrativa, temporalitat, llenguatge, il·lustració, relació text/imatge, metaficció…

• les de tipus referencial: argument, personatges, tema…

• les de tipus intertextual: relació amb altres textos, autors, media...

• les de tipus personal: el lector en el text, vida, món, família, experiències socials,…

La sessió va acabar amb una acurada selecció de llibres que la Lara va compartir amb els assistents virtuals, tot explicant-nos quines resistències i quins aspectes enriquidors presentaven. Sempre amb la idea d’oferir-nos un corpus literari prou ric i divers que ens possibiliti dur a terme converses literàries de qualitat.

Quin goig poder participar de sessions així, agradables, enriquidores i tan literàries! Tant de bo sapiguem fer “prendre la paraula” als nostres infants i contribuir en la seva formació, tal com escriu Graciela Montes en aquesta citació amb què va finalitzar el taller:

Y si nos dan la palabra, todos podemos sentirnos, al

menos por un rato, "el dueño del cuento".

Esta "toma de la palabra" es un momento clave en la

historia del lector. La lectura - y la escritura -

empiezan en la palabra viva.

Graciela Montes, 2004