Taller 4. Llegir abans de saber llegir
El taller 4 de la V Trobada era el titulat Llegir abans de saber llegir, un espai i un temps per reflexionar sobre la complexitat de la lectura infantil.
La Rosa Gil, conductora del taller, va compartir els seus objectius de bon principi. Per un costat, volia que experimentéssim què fan els infants en els seus primers contactes amb els llibres. Per l’altre, volia ajudar-nos a construir o a reforçar la idea que els nens i les nenes han de poder experimentar que moltes de les històries que contenen els llibres resulten més interessants i més emocionants si l’adult en llegeix també els textos.
Per tal d’aconseguir aquests dos objectius, a la primera part del taller, la Rosa ens va plantejar posar-nos en la pell dels infants i adonar-nos de quines estratègies s’activen a l’hora d’iniciar el contacte amb un llibre i la seva lectura. La dinàmica va consistir a mirar de comprendre un àlbum il·lustrat escrit en xinès. Cap de nosaltres ni coneixia ni podia llegir mandarí, tal i com els succeeix als infants de les nostres escoles quan encara no saben llegir ni en català ni en castellà. Després de compartir amb nosaltres i en pantalla l’àlbum il·lustrat escrit en xinès (que vam visionar un parell de vegades perquè algunes de nosaltres ens vam adonar que en un sol visionat s’escapaven molts detalls) ens va proposar repartir-nos aleatòriament en grups de quatre persones per esbrinar-ne l’argument i proposar un títol.
Després de 20 minuts d’intercanvi en petit grup, ja a la segona part del taller i retornats al gran grup, vam iniciar una nova conversa grupal en la qual, la Rosa (que fa de mestra), va convidar les assistents a anar teixint el fil argumental de la història i a proposar-ne un títol que, de forma emocionant, vam corroborar que més d’un grup encertava. Al llarg de la conversa, la Rosa va fer que ens adonéssim dels recursos posats en marxa per comprendre una història de la qual no podíem llegir-ne el text. Vam ser conscients d’estratègies emprades com: anar endavant i endarrere del llibre cercant pistes per poder construir significats a partir de les imatges i dels detalls, intuir alguns fragments del text que es repeteixen, reconèixer alguns signes de puntuació, deduir significats a partir de les imatges o del context, utilitzar la comparació, la deducció, la formulació d’hipòtesis a partir de la imaginació, i fins i tot la inferència. En definitiva, tot i que NO havíem pogut DESCODIFICAR el text, si que aconseguírem COMPRENDRE gran part de la història, a excepció d’una part important del desenllaç. Aquest punt va esdevenir clau per prendre consciència de la necessitat de la lectura del text, la qual cosa va provocar que, en el moment que la Rosa va donar per acabada la conversa, totes les assistents vam manifestar el desig de conèixer el final de la història i vam demanar a la Rosa que ens el rebel·lés. -Si us plau Rosa, llegeix-nos la història! , vam exclamar totes, perquè érem coneixedores que ella en tenia la traducció. Aleshores la Rosa ens va explicar que aquesta petició era l’expressió de desig que hauríem de perseguir en els infants. Quan els nostres alumnes ens demanen que els llegim un llibre és perquè en algun moment han aconseguit experimentar el plaer i el desig de la lectura i saben que excitant és comprendre les històries que els llegim. Les nostres lectures els permeten conèixer millor els personatges i endinsar-se més en les històries, i aquestes vivències són ben emocionants. La Rosa ens va explicar que hi ha molts alumnes de finals d’educació primària que no han gaudit mai d’aquesta experiència, que hi ha alumnes que pensen que mirar les il·lustracions dels llibres és una activitat suficientment comprensiva per imaginar el contingut de les històries, i no volen llegir mai els textos.
A la tercera part del taller, la Rosa Gil va projectar un PPT que ens va permetre seguir reflexionant sobre què és llegir i com s’ho fan les criatures per anar resolent aquesta tasca tant complexa. Vam comentar que llegir és molt més que descodificar i com és d’important que els infants hagin pogut escoltar adults que els llegeixen abans d’iniciar la descodificació. Perquè en l’escolta activa de les nostres lectures, els infants activen operacions mentals d’alt nivell com ho són la cerca comprensió i l’elaboració de les preguntes que emergeixen per completar-la. Perquè és crucial esperar dels infants expressions verbals com ara: -això què vol dir abans d’iniciar la lectura autònoma en solitari. En canvi, quan un infant inicia l’aprenentatge de la lectura a partir de la descodificació, com que consumeix gran part de l’atenció en el reconeixement fonològic de les lletres i de les paraules, pràcticament no li resta atenció disponible per a la comprensió de la història, que en queda molt afeblida. Per això és tan important que, just en aquests primers anys, els adults els seguim llegim llibres que dotin de sentit la lectura; una lectura que regalem als infants per tal que ells trobin sentit a la perseverança que els caldrà per millorar la lectura autònoma. En cas contrari, els infants poden desmotivar-se i arribar a pensar que no val la pena tant d’esforç. Per a alguns infants aquestes experiències de lectura adulta son escasses o pràcticament nul·les; és aleshores quan l’escola ha de vetllar per ampliar-les o crear-ne d’emocionants. Perquè, a més experiències, més fàcil serà per als infants poder anticipar, establir connexions o inferir coneixements de les històries que els llegim o que llegeixen.
En acabar, el assistents van poder plantejar alguns dubtes. Alguns feien referència a les possibles rectificacions quan la lectura de l’infant encara no és prou fluida. Com a resposta es va ressaltar la importància de conèixer molt bé en quin moment del procés es troba cada infant i, a partir d’aquí, encoratjar les provatures i garantir bons materials. Es va remarcar com és d’important conversar amb els infants sobre les lectures, fer-los bones preguntes i acompanyar-los en el procés d’aprendre a llegir ja que, com més s’expliquin ells, més podrem ajustar la nostra resposta educativa.
Vam tancar el taller agraïdes que la Rosa ens hagués acompanyat i guiat durant totes aquestes reflexions. I mireu quina va ser la seva frase final: “NO DEIXEU MAI DE LLEGIR-LOS BONS LLIBRES, ÉS EL MILLOR REGAL QUE ELS PODEM OFERIR”
i per escollir bons llibres... aquí teniu les recomanacions de la Maria Gracia Arboix per aquest Sant Jordi!
Comments