- Maria Gracia Arboix i Mireia Pérez Peitx
Taller 1. El corpus literari per als infants de 0-7, per Anna Juan
Amb aquest post estrenem la ronda de petits resums, reflexions i valoracions dels tallers i les converses per compartir amb vosaltres què es va coure a la V Trobada Començar a Llegir i a Escriure a l’Educació Infantil i al Cicle Inicial. Sabem que a molts assistents us hagués agradat que enregistréssim les sessions i com que no va poder ser, us oferirem un petit tastet de cadascuna de les activitats.
Al Taller 1, l’Anna ens va suggerir reflexionar sobre “Què és llegir” i com es tradueix això en els llibres i la mediació literària amb la petita infància. Per poder respondre a aquesta pregunta ens va proposar que, en la mesura del
possible, miréssim i fullegéssim una sèrie de llibres que ella ens havia fet arribar els dies abans. La idea era poder parlar sobre la lectura, els llibres i els infants d’entre 0 i 7 anys des d’una experiència una mica més compartida. Els assistents, encantats, vam fer els deures.
A continuació us apuntem algunes de les idees que en va destacar:
Un exemple de com la repetició i l’acumulació poden ajudar a la comprensió dels textos i al seguiment de l’ordre dels fets. Aquesta manera d’estructurar la narració permet al lector aprendre i començar a fer hipòtesis i anticipacions. Habilitat essencial que cal que el lector aprenent desenvolupi per poder-se enfrontar a un text i construir-ne el significat. L’Anna va relacionar aquest llibre amb Anem a caçar un ós, llibre sobre el qual us hem compartit reflexions en aquest blog i que també presenta una estructura de tipus repetitiu i acumulatiu.
El va definir com a llibre sonor. El joc de la sonoritat que crea el llenguatge combinat amb les il·lustracions i el ritme que se’n desprèn permet a l’infant i al mediador literari recrear-se en la musicalitat i gaudir de l’experiència plaent d’escoltar com sonen les paraules –i com els adults les fem sonar quan regalem lectures-
Quan l’Anna va presentar aquest llibre, també va parlar d’altres títols de la col·lecció del Bressol a la lluna i el va relacionar amb el llibre titulat Tras, tras cututrás. Aquest tipus de produccions editorials permeten que els infants que s’estan apropiant del llenguatge puguin explorar el món a partir dels sons i allò que aquests els evoquen. Aquesta exploració del llenguatge és una porta d’entrada a l’exploració del SER i tal i com ens va explicar l’Anna, la literatura per a la primera infància és, i ha de ser, molt exploratòria. Al cap i a la fi, aprendre a llegir és aprendre a explorar un text.
Es tracta d’un imatgiari que ofereix un munt de lectures no lineals. Una gran part dels llibres per la primera infància no amaguen històries ni requereixen de lectures lineals. En aquest sentit, els grans autors de literatura per petits són aquells que es mostren capaços de mirar el món des de la petita infància, i per tant, es fixen en les diverses maneres que tenen de llegir els infants. Aquest imatgiari es presta a la relectura i a la observació repetida de les seves pàgines. Es tracta d’un llibre que posa de manifest el que expressa Yolanda Reyes, que abans de llegir paraules, els infants ja tenen moltes coses a llegir.
Un imatgiari complex que ajuda a explorar i comprendre a partir de la diversitat, tant de tècniques d’il·lustració representades com les possibilitats de representació d’un mateix objecte perquè sigui designat com a tal... Es tracta d’un llibre que posa a disposició del lector imatges elaborades amb tots els tipus d’il·lustració existent. Aquest llibre fomenta que l’infant faci connexions i salti d’una idea a una altra tot construint significats i explorant el món. Sempre sense perdre la idea que és aquest llenguatge el que classifica, ordena i organitza el món.
Aquest llibre, que en el blog va aparèixer fa un parell d’anys quan vam mostrar converses reals d’una aula de primer, és un atreviment perquè està escrit en idioma insecte i, per tant, ens obliga a fer una lectura molt acurada del codi visual però també d’extreure informació d’aquesta llengua que comunica sobre la qual ens sentim analfabets... Es tracta d’un llibre on el context és l’element que ajuda al lector a construir significats. S’evidencia el fet que llegir no és només descodificar i que per poder construir els sentits d’un text és necessària la relectura.
Premi Kalandraka de Poesia el recomana per la transgressió que implica la possibilitat de subvertir la realitat i de jugar amb paraules que sembla que només rimen però que si ens hi aturem van molt més enllà. El planteja com una continuïtat al joc prosòdic que implica la col·lecció del Bressol a la lluna –tant extesa a moltes escoles bressol- sense perdre l’experiència poètica de la sonoritat. Per infants que ja s’han apropiat del llenguatge i que juguen a inventar paraules o a dir-ne de malsonants.
Munari és un imprescindible per la seva capacitat de mirar el món a partir dels ulls d’un infant, i ens descobreix com el llibre pot comunicar més enllà de la paraula escrita. És una meravella descobrir com l’autor utilitza tots els suports més enllà del codi alfabètic i visual per donar-nos informació sobre l’estructura narrativa. Es tracta d’un llibre que, tal i com defensa el seu autor, aporta sorpreses, igual que ho fa la cultura.
En destaca el llenguatge seqüencial còmic i, d’aquest en particular, l’estructura neta i senzilla de la vinyeta. Reclama, també, la importància de l’espai entre vinyetes per permetre al lector fer les inferències, les hipòtesis, les anticipacions... El recomana, també, perquè en tots els còmics d’aquest personatge es repeteix una estructura que permet als infants acostar-se a les properes lectures coneixent un patró que, en certa mesura, es repetirà.
D’aquesta edició en destaca el format, que afavoreix que l’adult pugui llegir còmodament mentre l’infant se centra en les il·lustracions a la vegada que el joc que permet el format de targetes independents. També en destaca la fidelitat del text i d’un ús realístic dels colors, sense infantilitzar massa les il·lustracions només pel fet d’estar destinades a la primera infància. De la mateixa editorial també recomana els tres porquets perquè la versió és lleugerament diferent de la que tots coneixem.
Ens va agradar molt poder parlar i reflexionar sobre la relació entre la literatura, l’exploració del món i la creació de significats a través dels llibres.
Molt agraïdes de la col·laboració de l’Anna Juan, us recomanem el seu blog La col·leccionista i esperem que gaudiu del seu saber tant com ho fem nosaltres!