SABER LES LLETRES ÉS SABER ESCRIURE?

Primers dies a primer: molta emoció, pujar a la segona planta, començar nous tallers, espais diferents, cúmul de sensacions que es palpen en l’ambient.

A l’escola, per tal que aquest inici sigui amable i tranquil, es dóna l’oportunitat que les famílies, durant el primer mes d’escola, acompanyin els seus fills a l’aula.

A la classe s’hi troben propostes que les criatures poden abordar lliurement amb la proximitat dels seus acompanyants.

En aquest context les mestres proposem crear un àlbum de fotografies d'objectes que representen a cadascú. Aquestes imatges van acompanyades de petits escrits que volen ser una explicació dels motius pels quals hem triat aquell objecte i perquè parla de nosaltres. Ens donem a conèixer i ens donem la benvinguda al nou curs a través d’imatges i paraules. Comencem a recuperar vincles mirant-nos i escrivint-nos.

Mestra:

• Mira, aquí tens la teva fotografia (li ensenyo la imatge on s’hi veu la ballarina que ha dibuixat). També tens un full paper i un llapis per poder-hi escriure per què vols posar aquesta imatge a l’àlbum.

“Provo d’acollir l’infant, de fer-li la proposta de manera oberta i em disposo a entomar les seves reaccions, preguntes i intents sota l’atenta mirada del familiar que l’acompanya”.

Criatura:

“Em mira a mi, després mira el seu familiar. Es mostra dubtosa i neguitosa”

• Quina lletra poso primer?

“Sap què vol dir, té clar totes les coses especials que representen aquella fotografia per ella, però no sap per on començar a escriure.”

Mestra:

• Què vols escriure?

“Intento que concreti el missatge i la convido a dir-lo, en primer lloc, oralment. Quan m’ho verbalitza provo que s’adoni de quins són els sons que van sonant de manera que ella pugui relacionar-los amb les lletres que els representen. Noto que el familiar s’incomoda.”

Criatura:

“Torna a mirar al seu acompanyant. Encara no pren cap iniciativa”

• Vull dir que m’agrada ballar.

Aleshores és el familiar que l’acompanya qui inicia el suport directe:

Familiar:

• Primer posa la M.

• Molt bé!

• Ara l’apòstrof!

• Així, sí!

• Posa la A

• …

“Després de cada indicació la criatura busca la mirada del seu familiar que li diu la lletra següent. Amb la seva millor intenció l’acompanyant dicta una per una les lletres de l’escrit que vol fer l’infant.”

Mestra:

“Observo la situació i no sé com reaccionar. Veig que l’adult està fent allò que la criatura esperava. Els dos es mostren tranquils i satisfets de la tasca que porten a terme. Jo no. Em neguitejo. Em comencen a aflorar preguntes: hauria d’aturar-ho? hauria de respectar l’activitat de la criatura i el seu familiar? què n’està extraient d’això l’infant? com puc acompanyar l’altre adult per tal que vegi que la seva iniciativa ara mateix no és pertinent?

No trobo respostes ràpides que m’ajudin a reaccionar davant la situació i decideixo que quan tingui l’oportunitat d’estar amb la nena de manera relaxada ho abordaré, també em dono temps per analitzar bé què és el que m’ha incomodat i trobar-hi solucions.

Després d’una estona de reflexió penso que potser la criatura no estava entenent el que jo li proposava. Potser necessita un altre tipus d’acompanyament. Potser li hagués anat bé haver-li ofert un abecedari que li permetés establir les relacions entre els sons i les grafies que els representen.

També penso que potser se sent encara molt insegura amb l’escriptura, que podria ser que la proposta se li estigui fent molt feixuga perquè el seu coneixement del codi i de què vol dir escriure encara es troba en una fase inicial.

Fruit de tot això decideixo ordenar els meus pensaments i buscar un moment tranquil i relaxat per poder parlar amb la criatura i seguir construïnt el seu camí d’aprenentatge de l’escrit.