Consciència fonològica? I tant!! Però... quan? com?

Hem rebut el correu següent al blog:

I la nostra resposta:

Benvolguda Alba,

Agraïm el teu missatge i entenem perfectament la vostra inquietud. Suposem que també teniu coneixement que les darreres notícies de les neurociències fan molt d’èmfasi en la rellevància de la Consciència Fonològica en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Referirem la consciència fonològica com l’habilitat per a identificar, analitzar, aïllar i manipular l’estructura sonora de les paraules (per exemple, ser conscient que quan diem mico escoltem els sons /m/, /i/, /k/, i /o/). Des de la perspectiva teòrica socioconstructivista que subscrivim les responsables del blog sabem de la seva importància i fins i tot advoquem per convertir-la en matèria de treball explícit quan els infants estan en ple procés d’aprenentatge del llenguatge escrit i comprenen què se’ls proposa.

Ara bé, l’anàlisi sonor de les paraules, la consciència que les paraules escrites estan representant el sons de la parla no és quelcom que pot ser ensenyat quan ho decideix l’adult encara que en prepari el terreny, sinó que es tracta més aviat d’un guany intel·lectual al qual hi arriba l’aprenent de lector i se n’apropia. Els infants són capaços ben aviat de segmentar les paraules en síl·labes perquè aquesta fragmentació té quelcom de natural (també la poden fer les persones analfabetes). Tanmateix, ser capaços de percebre els fonemes de forma aïllada per tal de fer-ne un treball conscient, explícit i amb sentit, els infants no ho saben fer fins que no són capaços de produir espontàniament escriptures sil·làbiques-alfabètiques o alfabètiques exhaustives. Per tant, els aprenents als quals se’ls proposen exercicis per treballar la consciència fonològica però que encara no s’han interessat espontàniament per les característiques sonores de les paraules (un coneixement que va més enllà del significat) corren el risc de no saber què fan, no comprendre-ho i per tant de caure fàcilment en la desmotivació o fins i tot en el rebuig.

I quin és el moment més indicat per treballar-la? Sens dubte, en el context de lectura o d’escriptura motivades, o en el procés de revisió conjunta sobre el que s’ha escrit. Quan sorgeixen els dubtes sobre quina lletra estic intentant identificar o estic cercant per llegir-la o per escriure-la, perquè la vull saber o la necessito escriure. Aquest és el moment en què els infants estan més receptius. Tot i que haguem preparat el terreny oferint-los la informació (presentant l’abecedari i els teclats que han de ser sempre a l’abast, d’haver-los fet gaudir d’un repertori ampli de recursos de la literatura de tradició oral, o haver elaborat referents de les lletres consensuats amb tot el grup) aquest coneixement és quelcom que els infants van construint progressivament -i alguns molt de mica en mica i amb dubtes. També hem de ser conscients que caldrà acompanyar intensivament aquells infants que, finalitzant el cicle inicial, no poden identificar encara totes les lletres de l’alfabet pel seu nom i pel seu so (o sons) i ajudar-los a que siguin conscients de quines lletres se’ls resisteixen i què poden fer per recordar-les.

En posts futurs argumentarem com la consciència fonològica, tanmateix, no resol la majoria dels reptes que suposa llegir i escriure ortogràficament.