QUINA CONTA CONTES!

Moltes vegades he pensat que la professió de mestra conté moltes altres professions. Em sembla que fer de mestra és fer d’actriu en molts moments, d’organitzadora d’esdeveniments en d’altres i de narradora d’històries la major part del temps.

Les històries ens acompanyen en els nostres camins de vida i aquestes rutes estan plenes d’aprenentatges, bé que ho sabem, oi?!

És per això que em sembla tan i tan important que les persones que ens dediquem a acompanyar els petits i petites en el seu creixement tinguem ben presents les històries que també ens van acompanyar a nosaltres i a totes les generacions de societats i de cultures diverses.

Els contes populars formen part de la nostra manera de ser i són de les primeres eines que ens ajuden a teixir xarxes de pertinença entre les persones.

Fa uns anys, en un viatge pedagògic a Pistoia vaig quedar enamorada d’uns materials que representaven el conte de la Caputxeta Vermella. Un cop de tornada a casa vaig pensar que m’agradaria crear-ne per mi mateixa. I així ho vaig fer; amb l’ajuda de persones estimades vaig elaborar la caixa dels Tres Porquets i la de la Rínxols d’or i els Tres Óssos.

Una de les premisses que em vaig marcar era que volia que hi hagués materials naturals i que els personatges fossin representacions abstractes. Sempre amb l’objectiu que quan l’infant hi interactués tingués prou llibertat per reexplicar el conte popular a la seva manera i seguint el dictat de la seva imaginació.

Amb molta il·lusió vaig portar els materials a l’escola i el primer que vaig fer va ser explicar les històries als infants.

“Que cuentista!”. Em poso a la pell dels personatges i intento fer les veus adequades per ajudar a configurar el context. Les bones històries si són ben explicades captiven al infants i els queden les ganes de reviure la història. Posar a l’abast elements que recorden els personatges del conte, con són els titelles o fins i tot elements més abstractes com és aquest cas, convida els infants a recrear fragments del conte. El llop, representat pel guant negre es va convertir ràpidament en un dels personatges més sol·licitats quan els materials van passar a disposició dels infants.

Quin goig veure com a través de materials tant senzills els nens i nenes es posen en la pell dels Tres Porquets, o de la Rínxols i reviuen una vegada i una altra els contes que bé coneixem.

És emocionant també veure com van usant diferents registres de la llengua segons el personatge que interpreten! Em meravella escoltar com van integrant expressions i com construeixen cada vegada frases més completes!

Que necessàries són les històries i els moments per explicar-les! Que d’important esdevé poder compartir aventures amb les persones que t’envolten per comprendre millor el que sents i per poder vincular-te amb qui ho vius!