top of page
  • Rosa Gil

Neuroeducació i aprenentatge de la lectura: qüestions obertes.


En un article del 2020 titulat “Pràctiques productives” relatiu a propostes d’innovació pedagògica, el neurocientífic Hector Ruiz cita textualment:


- La manera més eficaç d'aprendre a llegir no consisteix a llegir directament, sinó que primer cal treballar la consciència fonològica (apreciar que la llengua oral està formada per la combinació d'un conjunt finit de sons i saber identificar-los), advertir que el llenguatge escrit està constituït per símbols gràfics que representen aquests sons, i practicar la descodificació progressivament de síl·labes i paraules aïllades, abans de procedir a llegir textos més complexos.


Alguns estudiosos i professionals immersos des de fa anys en l’estudi i la pràctica de l’aprenentatge inicial de la lectura pensem que, aquestes declaracions, tot i enunciar-se de forma recurrent des de la neuroeducació (també les hem escoltades a la Dra Anna Carballo en una entrevista disponible a la xarxa susciten inevitablement un munt de qüestions sobre les quals ens agradaria debatre.

A més, aquests missatges tant lineals fan que, des de l’àmbit de la formació inicial i permanent del professorat, emergeixin preocupacions greus i urgents per saber com aquestes afirmacions seran interpretades en la pràctica educativa, és a dir, com es traduiran a l’escola i quines pràctiques d’aula se’n poden derivar.


No tindrem prou espai en aquesta entrada per abordar ambdós aspectes, per tant, deixarem per a entrades posteriors el segon aspecte apuntat. Avui intentarem llistar algunes de les preguntes que ens agradaria formular i debatre. Les escrivim a raig tot seguit:


- L’aprenentatge de la descodificació pot seguir un altre recorregut que el que descriu Ruiz? Pot ser que alguns infants s’interessin primer per la cerca de significats, siguin hàbils identificant paraules i després arribin al reconeixement de lletres i sons i a la descodificació de síl·labes?

- Els infants inicien l’aprenentatge de la descodificació quan els adults ho decideixen i s’ho proposen? Pot ser que alguns infants divergeixin en aquest recorregut tan lineal i progressiu com perfila el Dr Ruiz?

- L’èxit en la pràctica que han de realitzar els infants depèn especialment de la programació adulta? La motivació i l’interès de l’infant o els resultats de la seva pràctica poden dependre també d’altres factors?

- Com incentivar el treball de consciència fonològica explícita en infants que provenen d’entorns poc alfabetitzats o que han tingut poc contacte amb el llenguatge escrit? Han de fer la mateixa exercitació que els infants provinents de famílies més estimulants des del punt de vista social i cultural?

- Com familiaritzar els infants amb les formes del llenguatge escrit –ben diferents a les formes orals- i motivar alhora l’interès per la descoberta alfabètica?

- Quins ingredients de l’entorn escolar podrien facilitar o dificultar aquestes pràctiques?

- És ben clar que la descodificació és imprescindible per aconseguir una lectura autònoma però és també garantia d’aconseguir la comprensió lectora?

- Què significa llegir directament? Quan un adult llegeix un text a un infant i l’infant formula preguntes per acabar de comprendre’l, quina lectura s’està fent?

- Com s’interpreta que un infant s’interessi per saber què hi diu en un text i no pugui encara descodificar-lo?

- La comprensió de textos complexos és una qüestió de tot o res?


Com ens agradaria que en aquest debat amb els neurocientífics ens hi acompanyés també la Dra Isabel Solé, per tot el que hem après de les seves recerques i, en especial, del seu llibre Estrategias de lectura.

Fragment d'un mural de l'artista Vicente García Plana

Entradas relacionadas

Ver todo
bottom of page