MUDANÇA D’ESCOLA I BON ANY!

Després d’alguns dies d’incertesa finalment ens comuniquen que durant les últimes setmanes del primer trimestre haurem d’encaixar tot el que tenim a l’escola per traslladar-nos a l’edifici definitiu!

El primer que fem és parlar amb els infants i explicar-los que després de les vacances el segon trimestre començarà a l’escola nova!

Parlem sobre el fet que caldrà posar totes les joguines en caixes i que hi haurà unes persones que ens les portaran al nou emplaçament.

Alguns infants mostren molt interès per saber què passarà quan siguem a l’escola nova. De la mateixa manera, hi ha nens i nenes que es mostren nostàlgics, mostren molta sensibilitat l’últim dia, quan decidim acomiadar-nos de l’edifici que fins ara ens acollia i pensem en tot el que hi hem viscut. Cadascú des del seu moment vital i maduratiu connecta amb la situació d’una manera o altra.

Mentre dura el procés d’empaquetar, també hi ha criatures que es mostren interessades a col·laborar, a desar les joguines on calgui o a etiquetar les caixes. Una d’aquestes és la Noa. Així que van passant els dies de preparatius ella pregunta:

- I aquí què hi poses, Maria?

Li explico que hi escric P3 A, i que ho faig per què les persones que facin el trasllat de les caixes puguin saber que aquesta és de la nostra classe.

Un altre dia em diu:

- Maria hem d’endreçar alguna cosa més en alguna caixa?

La convido a col·laborar amb allò que ella pot assumir fins que arriba un dia en què, quan és el moment d’identificar la caixa, li ofereixo el retolador. No dubta en agafar-lo i llavors passa això...

Està clar que la Noa mostra un interès especial en la tasca i en el procés que estem vivint com a comunitat educativa. Es mostra segura i connectada amb el que fa. Altres infants, els que l’envolten mentre escriu, per exemple, potser no es troben en el mateix moment que ella, potser no acaben de comprendre què esta fent la nena, qui sap... En tot cas, veure-la fer també permet que emergeixin noves preguntes i aprendre alguna cosa d’aquesta situació.

Això em fa pensar que segurament una de les grans riqueses de la convivència d’un grup d’infants a l’escola és la possibilitat d’accedir a més aprenentatges i que això fa que les potencialitats d’uns enriqueixin les dels altres i viceversa. La diversitat ens permet aprendre, ens fa avançar i ens complementa.

Aquest pensament és el que voldria fer extensible en aquest començament d’any 2021, que per més incert que es presenti, no deixarem de reconèixer la riquesa que suposa compartir i fer visible la diversitat de ritmes i d’interessos dels infants d’un mateix grup. Com a docents seguirem en la reflexió compartida sobre les pràctiques que potencien la interacció entre els infants, cada un com a ésser únic i irrepetible, i en les activitats que els permeten convertir-se en protagonistes actius dels seus aprenentatges.

Des del grup Aprendre a Llegir i Escriure desitgem a tothom un molt bon any 2021!

Que el 2021 sigui bo de veritat per a tothom!