• Rosa Gil

I les lletres, per què serveixen?

En Marc i el Pedro, asseguts a l’espai de biblioteca d’aula, comparteixen algunes revistes del Cavall Fort. Tot d’una s’aturen en una de les pàgines:


- Mira, això és diu còmic!

- Ah si? (el Pedro s’hi atura i mira amb interès les imatges)

- Sí, a casa meva, la meva mare en té molts com aquest

- ¿Y para qué sirven las letras? – diu en Pedro, assenyalant les vinyetes amb text

- Perquè els grans sàpiguen què hi passa!


Escoltar aquesta conversa breu entre en Marc i en Pedro em fa recordar que alguns infants pensen que, per entendre els llibres, és suficient mirar les imatges i no cal llegir el text. També em fa pensar en la destresa visual que tenen algunes criatures per captar els detalls ocults o aquelles imatges que expliquen parts o detalls de la història que a vegades les paraules no relaten. Hi ha autors com l’il·lustrador anglès Anthony Browne* que amaguen detalls enles imatges expressament, sent coneixedors que els infants són molt més ràpids a detectar-los que no pas els adults, o fins i tot els únics a descobrir-los. Penso doncs, que és probable que el Marc, amb només 7 anys, cregui el mateix; que els adults solem mirar les il·lustracions fent un cop d’ull i que per acabar de comprendre les històries, segurament necessitem llegir els textos. Però la cosa no és ben bé així. En els llibres il·lustrats de qualitat, textos i imatges o bé es complementen, o bé es contraposen deliberadament perquè el lector ho descobreixi i en gaudeixi.


Sovint es diu que vivim en una era molt visual i que aquest podria ser un dels motius pels quals als infants els costa tant posar-se a llegir els textos. És veritat que les criatures queden capturades per les pantalles, de la tele, dels mòbils, les tauletes o els ordinadors. En aquests aparells, les imatges acostumen a ser en moviment ràpid i no ofereixen temps a la reflexió. A més, tenim la sensació que, a veure imatges en moviment sempre hi estan disposats i, en canvi, a escoltar un relat, a mirar amb atenció les imatges d’un llibre o a provar de llegir-ne els textos, no s’hi senten atrets si no hi ha un adult disposat a acompanya-los.



Ángeles García Rives va ser la primera bibliotecària de l'estat espanyol

I sí, la lectura d’imatges, com la lectura i la comprensió de textos són activitats que necessiten temps i dedicació. També sabem que hi ha llibres com els àlbums il·lustrats o els còmics que són materials iniciàtics excel·lents, perquè tant les il·lustracions com els textos són obres d’art, interessants i que, a més, conviden a la interpretació. Potser si que les il·lustracions de la majoria de llibres infantils incentiven el plaer de fullejar-los o de mirar les imatges. Ara bé, les il·lustracions dels llibres de qualitat estan pensades per despertar l’emoció, a més d’explicar bé la història. Si a més, els infants tenen l’oportunitat d’escoltar els textos llegits per un adult que ho fa amb expertesa i intencionalitat, aleshores l’infant viu una experiència completa extraordinària. És només a través del plaer d’escoltar i de llegir bones històries que es creen veritables lectors, lectors que estimin els llibres.


Els infants necessiten aquestes experiències de lectura compartida per comprendre que els textos afegeixen valor a les imatges. Són vivències que fan que les històries que miren i escolten siguin encara més interessants, o tan emocionants que després volen compartir-les amb els seus amics, o emportar-se els llibres a casa.


M’agradaria que el Marc, a l’escola, acabés pensant que, tant ell com els adults, necessitem saber què hi diu al text per acabar de gaudir de la història. I a l’escola necessitem bones històries per llegir als infants.

*Us animem a llegir i a compartir amb els infants alguns dels seus àlbums il·lustrats com ho són Goril·la, El Túnel o Dins del bosc, entre d’altres.

Entradas relacionadas

Ver todo

2017-2020 Aprendre a llegir i a escriure

- Equip ICE de la UAB-

RSS Feed
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now