Espais, ambients, CAMINS.

Amb motiu de la participació com a assistent a les jornades L’acolliment lingüístic: la immersió i l’educació plurilingüe i intercultural organitzades pel grup d’investigació PLURAL de la UB, he tingut l’oportunitat de poder submergir-me durant un matí sencer en l’activitat docent de l’escola pública CAMINS de la ciutat de Banyoles. Suposo que sou moltes les persones que ja heu pogut experimentar com es respira i s’habita en una escola on els infants se senten respectats i considerats com a éssers intel·ligents i amb capacitat de decisió. És un goig tornar a comprovar, en aquesta nova experiència, que hi ha altres maneres de viure l’escola i de conviure-hi, formes més serenes i més pausades en les quals, si preguntes a un infant: -què fas? o bé, -per què ho fas?, t’adones que la resposta infantil sorgeix de la voluntat pròpia, de la comprensió i del compromís amb les activitats que s’hi porten a terme.

A l’escola CAMINS s’hi escolta parlar tothora un català genuí (preciós) propi de la zona geogràfica on està ubicada, tot i que l’escola acull infants i pares de procedència social ben diversa i que parlen més de catorze llengües diferents. Tanmateix, vull aprofitar aquesta entrada del nostre blog per lloar explícitament com he gaudit quan he vist els infants moure’s amb autonomia, escollint què fer o en quin repte involucrar-se. I quins ambients i quines activitats m’han interessat especialment? Com podeu imaginar -i per deformació professional, aquelles en què se’ls veia cooperar, o bé llegint o bé escrivint. En aquest post tan breu però, només podré descriure’n una.

A les aules d’educació infantil, on a cada grup hi conviuen infants de 3, 4 i 5 anys, he pogut observar de primera mà com la cooperació i la cura mútua són quelcom consubstancial a la vida de grup, tot i que hi hagi també altres moments en què els infants s’agrupen necessàriament per edat i per interessos. Però l’experiència que vull descriure és la corresponent a la vivència en un dels ambients, concretament a L’ATENEU, un espai lletrat d’una de les aules de Cicle Inicial on infants de 1r i 2n de Primària cooperen en la realització d’activitats on cal llegir, escriure o calcular. En aquest ambient s’hi poden trobar tant propostes de lliure elecció com també d’altres que anomenen activitats brúixola, reptes que les mestres proposen a tot l’alumnat de cicle inicial. Totes tenen en comú que entronquen amb els objectius del currículum corresponent a aquestes edats (o fins i tot l’excedeixen).

A l’activitat brúixola que detallo a continuació, els infants han obert una capsa on hi ha lletres grans i un munt d’objectes propis de l’interès infantil. El repte consisteix a ordenar totes les lletres de l’alfabet (o no) i a distribuir els objectes que hi ha dins la caixa fins que queden tots repartits sobre les lletres. El meu interès a observar ha anat en augment a mesura que no podia comprendre les associacions que feien els infants en distribuir els objectes entre l’abecedari. És aleshores que he sentit la necessitat de preguntar a la mestra responsable de l’ambient -abans de preguntar directament als dos infants que feien l’activitat cooperativament:

- Irina (la mestra responsable de l’ambient en aquell moment), quin repte proposeu exactament als infants en aquesta activitat?

- Els infants ordenen l’abecedari i els objectes de la capsa tot distribuint-los a partir de la inicial corresponent al nom de cada objecte, o a partir d’altres criteris.

- Si hi ha dues sabates... Per què les han repartides en dues lletres diferents?

- El més interessant és descobrir els seus arguments, per això necessites escoltar-los, o preguntar-los i saber perquè han pres les decisions que han pres.

- I segur que sempre et sorprenen, oi?

- I tant! Veus, aquests dos nens, com que hi ha dues sabates, una l’han posada a la S i l’altra a la A, i m’han explicat que com que sabata també té la A, s’estimaven més posar una sabata a cada lletra. Cada infant o cada grup d’infants ho fa diferent, el més interessant és escoltar els seus arguments i veure com responen les preguntes que se’ls formulen posteriorment, com canvien de parer o rectifiquen, si volen.

Que interessant! Ambients i activitats de realització autònoma i cooperativa que suposen reptes estimulants: permeten que els infants posin en joc els seus coneixements i cooperin per resoldre’ls. Els mestres han d’escoltar els arguments infantils per poder comprendre què pensen els infants, perquè fan el què fan, i els acompanyin a fer un pas més, si els cal.

Enhorabona CAMINS, per la bona feina que feu. Gràcies Isabel, Carme, i a tot el claustre per obrir-nos l’escola i fer-nos partícips d’un projecte tan pensat, tan raonat. Tot el que hi hem vist ha estat molt valuós.