El taller 7 : “Hacia una poesía para niños también”, per Felipe Munita

Felipe Munita, professor que té una gran trajectòria en el món de l’educació així com en el món de la literatura infantil i juvenil, ens va fer partícips, des de l’inici del taller, de l’itinerari poètic que seguiríem al llarg de la sessió. Ens va explicar que pretenia fer èmfasi sobretot en el fet que poguéssim esdevenir lectores de poesia, per tal de poder gaudir d’aquesta i, només des d’aquest punt de partida, poder-nos replantejar les pràctiques docents.

Ens va demanar que durant aquell matí ens poséssim un barret, el barret de lectores, i així ens aproximéssim a la poesia des del gaudi i l’escolta per poder experimentar el que la poesia ens ofereix. Amb aquesta predisposició, el Felipe ens va anar acompanyant en un viatge de redescoberta de la poesia. Ens va oferir un repertori ben variat de poetesses i poetes diversos, tant en català com en castellà. Entre ell mateix i una de les assistents ens van anar regalant la lectura oral de poemes, i la reflexió posterior va venir de la mà del Felipe.

Les primeres lectures ens portaren a reflexionar sobre la musicalitat dels poemes. Parlem de versos d’art menor, poemes que acompanyem la parla amb el ritme. Aleshores ens fa adonar que, tradicionalment, les característiques que es buscaven en la poesia infantil eren la rima i els versos curts, creant la musicalitat esmentada. Amb els primers versos el Felipe ens fa veure que es pot anar estirant molt més la idea de poesia infantil i ens regala un concepte preciós per entendre com ha de ser aquesta poesia: “La senzillez de diamante”. Parlaríem d’adonar-nos que, si bé la poesia infantil pot semblar senzilla i fàcil, darrera té tot un treball exhaustiu previ per part de l’artista que ha construït de manera acurada i creativa el poema.

I a partir d’aquí, amb les lectures següents, comença a esmicolar-se la idea tradicional de poesia infantil. Ens acompanya a aprofundir en la idea de senzillesa de diamant, a endinsar-nos en cada poema, i permetre’ns assaborir l’aspecte més complex que el poeta ha volgut transmetre. Felipe ens cita al poeta Wallace Stevens que posa de relleu que el món sencer és matèria de poesia, per tant, no cal buscar una poesia infantilitzada. El taller proposa, per tant, tot un gir de percepció i en Felipe ens acompanya en la descoberta d’un nou món per a la poesia a l’aula.

Aquestes noves lectures despleguen múltiples opcions de poesia per a nens i nenes on cal pensar-les d’una manera més àmplia. Desapareix l’estructura mètrica, apareixen versos lliures i la rima deixa de ser fonamental. Ara hi ha una recerca de la imatge i el sentit poètic, i apareix una musicalitat diferent amb altres experiències estètiques, com els silencis, les metàfores, els jocs visuals, el diàleg amb el propi poema, versos extensos, versos fugaços... En definitiva, no hi ha una única forma de fer poesia, sinó múltiples formes d’accedir a aquesta. També ens cita al poeta Flodidor Pérez i ens posa de relleu el títol del taller: No hi ha una poesia infantil sinó una poesia per a infants també!. És a dir, els infants es mereixen una construcció poètica que mantingui l’honor de ser llegida.

I amb aquesta cita tant profunda que implica tant de canvi, desprès d’un matí gaudint de la poesia, en Felipe ens convida a entrar a la segona part del taller i a reflexionar sobre la pràctica educativa. Primer ens fa una reflexió lligada a la manera que tenim els docents de cercar poemes. Posa en dubte que busquem poemes centrant-nos només en el tema i proposa que és més enriquidor plantejar-nos aquesta cerca en base a l’estructura.

Arribats a aquest punt, ens mostra l’experiència d’una escola rural de Xile on fan adonar als alumnes que quan s’escriuen poemes no es tracta només de buscar la rima, sinó que la poesia és una manera de mirar el món i des d’aquesta mirada acostar-nos a l’experiència poètica. Ens projecta uns textos elaborats pels alumnes on veiem que són capaços de descriure l’entorn de forma molt poètica. En aquest punt rau el canvi i la riquesa de les produccions.

Finalment als darrers minuts del taller es porta a terme una pràctica en petit grup. Llegir uns poemes amb el barret de lectores, reflexionar sobre les lectures i compartir els pensaments per pensar alguna proposta de treball a l’aula aplicant tot el que hem anat descobrint. A la posada en comú, ens adonem com d’àmplia és ara la nostra mirada i com sorgeixen propostes ben diverses, no infantilitzades, sinó amb valor cap a la poesia.

RGJ