Canvi de lletra

Fa cinc anys, després de debats interns, lectures, assessoraments de persones que en sabien més que nosaltres i contactes amb escoles que ja havien fet el pas, el claustre de l’escola va decidir, no sense alguns dubtes, que deixava de banda la lletra lligada i incorporava la lletra deslligada en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a cicle inicial.

En aquell moment els arguments que donàvem per fer aquest pas feien referència a la complicació del traç de la lletra lligada, a l’entorpiment dels enllaços entre lletres o a l’artificialitat d’una lletra que només existeix a l’escola... Tots aquests aspectes, i alguns més, van millorar amb el canvi de lletra, però el gran regal d’aquesta decisió va ser l’accés a la literatura infantil dels lectors novells.

Durant el procés de canvi, ens vam donar temps per reflexionar i posar tot l’accent en el fet que llegir i escriure són actes comunicatius. Que els infants n’aprenen en un procés llarg i complex, avançant interelacionadament en totes les habilitats i estratègies que intervenen en aquest aprenentatge i on el tipus de lletra emprat és un element més d’aquest complex engranatge.

Fins llavors ens veiem supeditades a donar als primers lectors llibres en lletra de pal o en lletra lligada, que era la tipografia que crèiem que els donava accés a la lectura, sense poder tenir en compte la qualitat del relat o de les il·lustracions de les històries que els oferíem. Amb la incorporació de la lletra deslligada com a lletra d’aprenentatge i amb una nova mirada sobre què vol dir llegir això va canviar. Ara quan els infants s’inicien en la lectura tenen accés des del primer moment a llibres de qualitat, escrits gairebé sempre amb la lletra que és més habitual en la majoria dels textos a la nostra societat: l’anomenada “lletra d’impremta”.

D’aquesta manera a les aules de cicle inicial van començar a entrar-hi llibres escollits per la seva qualitat literària, llibres on el que importa és la intenció narrativa, tant del text com de les il·lustracions, i no el tipus de lletra amb què estan escrits. A la nostra escola fins llavors d’aquest tipus de llibres anomenats àlbums només en gaudien els infants d’educació infantil pel fet que encara no eren lectors de text.

Sovint els canvis generen altres canvis i veient la gran acollida del llibre àlbum per part dels infants de cicle inicial i la gran riquesa a l’hora de compartir i d’interpretar les pròpies lectures en les converses de classe, vam decidir d’introduir els àlbums també a cicle mitjà i a cicle superior. No cal dir el gran èxit d’acollida que han tingut aquests llibres entre els alumnes grans de l’escola.

Així doncs, el canvi en la tipologia de la lletra d’escriptura dels infants ha estat el detonant per consensuar certeses sobre el llegir i l’escriure i també el que ens ha portat a replantejar l’accés a la literatura infantil de tota l’escola, a repensar el valor que li donem, a ampliar el corpus literari de les biblioteques d’aula i a recuperar la biblioteca central de l’escola.

PS: L’escola de la qual es parla en el post és l’Escola Municipal La Sínia de Cerdanyola del Vallès i la font que fem servir en aquests moments és l’anomenada lletra Guillem que l’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic va adaptar de la font Escrip. Si us interessa la podeu descarregar aquí.

PS: L’escola de la qual es parla en el post és l’Escola Municipal La Sínia de Cerdanyola del Vallès i la font que fem servir en aquests moments és l’anomenada lletra Guillem que l’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic va adaptar de la font Escrip. Si us interessa la podeu descarregar aquí.