• Rosa Gil

I les mascaretes transparents, quan?

Just quan el post Parlar amb els ulls de la setmana passada és a la safata de sortida del nostre blog, llegim al diari Ara del dissabte dia 16 d’octubre del 2020 el text Aprendre a llegir i escriure: una qüestió de silenci?, un escrit ben interessant del Dr David Bueno que afegeix arguments als ja esgrimits a favor de la millora de la comunicació (i dels aprenentatges) a l’aula.

A l’article periodístic el Dr Bueno ens explica -amb la llegibilitat i la comprensibilitat que el caracteritzen, com uns investigadors han posat en evidencia la influència que tenen dos factors concrets en l’alfabetització d’infants d’entre 8 i 11 anys. Sembla ser que tant la presència de converses creuades (o no relacionades amb el tema) quan s’aprenen paraules noves com la dificultat per veure la boca de la persona que està parlant -condició actual amb l’ús de la mascareta derivada de la situació sanitària- dificulten l’aprenentatge del llenguatge escrit, sobretot en infants susceptibles de patir dislèxia.

Escriu el Dr Bueno que el motiu d’aquestes interferències és la hibridació de les xarxes neuronals implicades en la visió i en l’oïda, que actuen de manera sinèrgica (que també interpretem com a cooperativa) en l’adquisició de coneixements en general i en l’alfabetització en particular. Les persones que llegeixen poc tenen més dificultats per aprendre paraules noves, de manera que els dos processos, aprendre paraules noves oralment i alfabetitzar-se (que interpretem com veure-les escrites i poder llegir-les), es van retro alimentant contínuament. Aprendre paraules millora l’eficiència de la lectoescriptura - explica Bueno, i llegir afavoreix l’adquisició de noves paraules, una relació ja reconeguda psicopedagògicament i que ara evidencia la neurociència.

Tot i que el terme lectoescriptura no ens agrada gens (en un altre post podem explicar el per què) sabem que s’utilitza sovint, raó per la qual en aquest text de Bueno hauria de ser interpretat ajustadament. En el nostre sistema educatiu, habitualment s’associa el terme lectoescriptura al procés que fan els infants per aprendre a llegir i a escriure en el període comprès entre 4 i 7 anys, és a dir, el temps que els infants triguen a fer-se seu el sistema alfabètic d’escriptura. Ara bé, els neolectors investigats en l’estudi explicat per David Bueno tenen entre 8 i 11 anys, és a dir, podrien ser infants que just acaben de comprendre que el sistema d’escriptura és alfabètic o que han tingut fins als 8 anys per construir la idea que una lletra representa un so de la llengua que parlen (o més d’un), o també el temps suficient per adquirir el repertori de sons de la llengua escolar.

Però en nombroses escoles del nostre país es té pressa perquè els infants de 3 anys facin seves algunes associacions so-grafia i aprenguin a descodificar paraules, o perquè els de 6 anys ja puguin llegir de forma autònoma. On anem amb aquestes presses? que diria la meva àvia! Segur que amb aquestes voluntats tan irracionals s’aconsegueixen els efectes contraris. Les presses són amigues del dimoni!

Està clar que alguns infants descobreixen sols com està organitzat el sistema d’escriptura i gairebé aprenen sols a descodificar paraules, però d’altres infants necessiten parlar molt i que se’ls llegeixin molts contes, llibres i altres textos abans no arribin a construir la idea de so o a adquirir repertori dels sons de la llengua.

Ens agrada constatar que els investigats en l’estudi explicat per Bueno han tingut temps fins al 8 anys per aprendre a llegir (i segurament hauran rebut suport). També ens agrada pensar que és del tot pertinent que els infants d’educació infantil no hagin de dur mascareta perquè, en aquesta etapa, mirar, experimentar, jugar, parlar, escoltar i conversar són el més important. I potser tampoc haurien de dur-ne les seves mestres, ni les mestres dels cicles inicial i mitjà, si hem de fer cas de les conclusions a les quals arriba l’estudi que divulga Bueno. En tot cas ens queda clar que, per aprendre a llegir i a escriure és important veure paraules i textos escrits, veure com els adults parlen i llegeixen textos, i conversar sobre tot això, alhora! Llegim-los, parlem-ne. A més, també ens agradaria afegir que, quan son els infants els qui també proposen i se’ls escolta, ja no hi espai per a converses creuades fruit del desinterès o l’escassa motivació per a la proposta escolar.

Per acabar, fem també ressò de la petició del Luca, un infant amb sordesa. A veure si aviat arriben les mascaretes transparents a les escoles perquè puguem veure la boca dels qui parlen i llegeixen. Es necessita tenir ben actius tots els canals que aporten informació per poder construir coneixements.

Entradas relacionadas

Ver todo