Parlar amb els ulls

Un dels canvis que hem experimentat aquestes primeres setmanes d’escola tan especials és que els infants han de de dur la mascareta a partir dels 6 anys. La mascareta, vulguem o no, genera canvis en la comunicació i, també, en la comunicació a les aules.

Sebastià Serrano, especialista en comunicació, en el seu article “Amb la cara tapada no veiem les emocions positives i ens exposem a la por” ens recorda que les mascaretes tapen aquella part de la cara més important per transmetre les emocions més positives i que més s’encomanen, com són l’alegria i la satisfacció. Diu textualment “Veus algú que et somriu i alguna cosa passa al teu cervell. S’ha dit poc de la importància extraordinària que tenen les cares.” Prou que ho constatem en el dia a dia! La comunicació queda afeblida perquè no veiem el rostre amb la varietat d’expressions facials que acompanyen la veu o el silenci en comunicar-nos.

Però què passa quan algun dels mitjans que tenim per expressar-nos queda limitat? El més habitual és que el nostre cervell intenti compensar aquestes limitacions desenvolupant altres recursos o aguditzant el funcionament d’algun d’ells. No és cert que les persones cegues desenvolupen extraordinàriament el tacte, per exemple? Doncs ara estem observant que l’expressió amb els ulls pren molta més rellevància quan portem la mascareta. Ens fixem més en la mirada i ens adonem de la seva importància en les interaccions.

Aquestes dues germanes de les fotografies ens han sorprès jugant “a veure si endevines si estic rient o seriosa? si estic enfadada o contenta? o si estic trista o alegre?

I és clar que s’endevina, oi? Trobem que és una bona idea per desenvolupar tot jugant l’expressió de sentiments quan necessàriament hem de dur la mascareta. La connexió a través dels ulls ens permet interpretar la qualitat de la vinculació i els sentiments que genera la interacció. Si sempre en comunicar-nos busquem i necessitem la mirada de l’altre, ara més que mai cal cultivar la intercomprensió de les mirades en la interacció. La trobada de dues mirades sempre és especial i tant de bo les mirades del mestre convidessin sempre a la confiança, a la calidesa i a voler seguir connectats.

És el moment d’intensificar el poder dels ulls si volen que les interaccions a l’aula siguin el més reeixides possible!