La Balena

Avui us he portat un conte de la biblioteca que crec que us agradarà. A mi m’encanta!

Mostro un conte als nens i nenes de la classe, però tapant el títol i els demano si el coneixen.

Tres o quatre em diuen que si, que no el recorden del tot, però en tenen alguna idea:

-Hi ha un nen!

-I una balena!

-Quin pot ser el títol? –els pregunto

-El mar! La balena i el nen! La Balena! Contesten alguns (independentment de si coneixen el llibre o no)

Destapo el títol i els dic: doncs mireu, teniu raó, el títol és: La Balena

A continuació, mirem les cobertes i les guardes. Aquestes últimes desperten molta expectació, ja que s’hi veu un mar fosc i unes siluetes negres que ràpidament identifiquen com a balenes. Estan acostumats a observar les guardes i saben que a vegades hi ha pistes per entendre millor el conte o per fixar-nos en algun aspecte que ens ha passat desapercebut amb la lectura.

Mirem entre tots les cobertes, els llegeixo el títol i el nom de l’autor mentre ressegueixo amb el dit les lletres que els componen.

Dic als infants que llegiré el conte, i explicito que avui no l’explicaré amb les meves paraules, com faig en altres ocasions, i que per tant, han de tenir paciència perquè necessito tenir-lo davant i encarat a mi per llegir-lo bé. En acabar el text de cada plana, els mostraré els dibuixos, girant el conte per tal que ells el puguin veure.

Segueixo aquesta seqüència fins a la meitat de la història: llegir i mostrar, donant-los temps per tal que facin comentaris o preguntin alguna cosa a cada plana.

Quan arribem a l’escena en què el Noé troba a la balena, tanco el llibre i els dic que el continuarem a la tarda.

L’expectació és total. Les seves cares es mostren entre decebudes i desitjoses que arribi el moment de continuar la història.

Quan a la tarda continuem el conte, tot el públic està totalment disponible per escoltar com es desenvolupa i acaba la història.

Encuriosits i expectants, amb ganes d’escoltar.

Mentre el llegeixo i el miren molts d’ells han mostrat interès pel fet que el Noé es quedi sol tot el dia mentre el seu pare va a pescar. Aquest fet fa que molts es quedin impressionats davant de la situació d’imaginar-se ells sols a casa. Una nena diu que “una vegada es va quedar sola dos minutets mentre el pare o la mare anava a comprar una cosa” i ho diu com una experiència única i inoblidable.

L’expressió del Noé quan té amagada la balena a la cambra de bany, els fa pensar en situacions en les quals ells també han fet coses d’amagat dels pares i ens les expliquem.

També se senten molt colpits quan el nen s’acomiada de la balena. Quina pena! Pobre Noé! Però es mostren d’acord quan un company diu que la balena havia de tornar a casa seva, ja que la banyera no era un bon lloc per l’animal.

La Balena és un conte suggerent, que invita a pensar, imaginar. El dibuix i el text són senzills, descriptius. Ens endinsen en el món del Noé i el seu pare sense explicitar massa coses. Sense alliçonar-nos ni dir-nos que ha de fer el Noé amb la balena. És un argument curt que deixa marge per imaginar, per interpretar i per aconseguir que els infants se sentin identificats amb les coses que passen i per tal que estableixin –cadascú a la seva manera- vincles amb els personatges i amb la història.

Si bé l’argument és senzill, els temes que sorgeixen a partir de la lectura són rics i diversos: a la rotllana parlem de l’amistat, de la solitud, del vincle amb el pare, de l’absència de la mare, de l’ hàbitat natural de la balena...

Benji Davies ha escrit tres llibres més amb el Noé com a protagonista. L’Univers del nen s’amplia i coneixerem ben aviat al seu avi i l'àvia. En Noé acabarà probablement sent un més de nosaltres, acompanyant-nos durant el curs. Però això ja és una altra història...