Sobre la separació de paraules en els textos infantils

Per als aprenents de finals d’educació infantil i de cicle inicial de primària, escriure un llistat de paraules o escriure un text o un missatge més extens els reclama coneixements de diferent grau de complexitat.

Elaborar un llistat és una activitat en la qual diferents paraules (amb significat) son agrupades una sota l’altra. Son els textos més assequibles. Les paraules acostumen a aparèixer llistades per compartir el mateix sentit (els noms del grup, els contes que ens agraden...), o per pertànyer a un mateix camp semàntic (mascotes preferides, personatges estimats, joguines, fruites que cal menjar...) o bé per compartir un objectiu (la llista per anar a comprar, el material per anar de colònies..)

En canvi, en escriure un missatge, reescriure un poema, una cançó o un conte conegut, o bé per elaborar un altre tipus de text, els infants han de saber o recordar el contingut a escriure (o pensar-lo de nou) han de destriar les paraules d’entre el flux del llenguatge i han d’escriure-les l’una després de l’altra. Quan parlem, no fem pauses especials entre les paraules i tampoc no utilitzem cap senyal especial que indiqui que ha acabat una paraula i en comença una altra. Algunes criatures, a vegades, dibuixen ratlles entre els segments que volen separar, com per marcar-los. Però el més freqüent és que els primers textos elaborats pels aprenents siguin textos hiposegmentats, és a dir, textos en els quals hi apareixen paraules agrupades sense les separacions convencionals. Paraules gramaticals sense significat com ara articles i pronoms sovint són escrites adjuntades a altres paraules amb significat. També succeeix amb les construccions verbals complexes. Un exemple del que estem comentant es pot veure en el text de l’Oriol, el de l’esquerra de la imatge (AMBAAGRADATRABALLA).

En canvi, que diferent és el text de la dreta, el de la Martina. Ella segurament ja està assajant provatures per determinar com se separen les paraules i, ara, per contra, els fragments que delimita sembla que marquin més les síl·labes que no pas les paraules (AM VA AGRA DA MOLT). Com es pot acompanyar allò que els aprenents han d’anar construint i reconstruint? Segur que part de l’acompanyament consisteix a donar temps i espais per a l’escriptura i la reescriptura amb sentit. I també per a la lectura de textos, per a descobrir en els textos ben escrits com se separen les paraules.

Els estudiosos d’aquest tema expliquen que la presència d’espais en blanc ha facilitat la llegibilitat dels textos, contràriament al que passava quan els textos s’escrivien sense separacions entre les paraules i la lectura era una activitat reservada només als especialistes. Però la delimitació del que és una paraula és molt complex i les separacions entre paraules segueixen sovint criteris convencionals; no tenen res de natural i cada llengua acostuma a resoldre-les de forma diferent. Tots aquests coneixements han de ser construïts pels infants. Apel·lar a les correspondències amb l’oralitat, com es fa sovint (-torna-ho a dir, -vols dir que ho diem així?) o incrementar el temps de latència entre paraules quan les dictem no deuen ser, segurament, els millors suports per facilitar les descobertes i els aprenentatges.

Hi pensem prou? Què els suggerim en la relectura i la revisió dels textos? Com ho fem? En podem parlar en un nou post.