APRENENT A ESCRIURE CONFINATS

El Martí té 6 anys i fa primer

Portem uns quants dies de confinament i ell ha anat rebent tasques a fer des de l’escola. Les activitats que li encomanen des del centre són variades i n’hi ha que són específicament d’escriptura.

Al Martí li agrada anar a l’escola i gaudeix aprenent però davant d’algunes feines que li proposen a vegades li costa posar-s’hi i pregunta “Això per què m’ho fan fer?”

Quan treballa, li cal la presència de la mare i en algunes ocasions la tasca se li allarga en el temps, li costa centrar-se en el que ha de fer i necessita que l’adult l’ajudi a gestionar el temps i l’esforç que ha d’invertir-hi.

Aquesta situació ha canviat des que el Martí pot sortir al carrer amb el seu monopatí. Arrel d’aquestes sortides l’infant ha vist que li cal reparar-lo, i com que la botiga on sempre va a comprar les coses del seu monopatí ja està oberta, ha pensat que potser és una bona ocasió per posar a punt la seva joguina esportiva.

Donat que no pot anar a comprar en qualsevol moment l’infant ha sentit la necessitat d’escriure en una llista tot allò que li cal per assolir el seu objectiu. D’aquesta maneraquan pugui anar a la botiga no s’oblidarà de res i podrà comprar-ho tot.

Així mateix, ha cregut important recollir en un escrit els passos que seguirà per reparar el seu monopatí. Ha mirat tutorials per internet, que els adults li han proporcionat, i que expliquen de quina manera es podria arreglar el seu monopatí i substituir-ne la llima de paper de vidre que cobreix la taula de fusta. A mesura que observava les imatges, ha anat plasmant per escrit allò que li deien els experts que havia de fer. De manera autònoma l’infant ha anat aturant el vídeo tutorial i ha escrit els passos a seguir.

El pare, que s’interessa i l’ajuda en la seva motivació, acompanya l’infant en el procés de compra dels materials i de reparació. El lligam afectiu entre la iniciativa del Martí i els adults que l’acompanyen, aporta força i significat a tota la situació.

Pare i mare somriuen i se senten impressionats per la intensitat i l’esforç que el seu fill està invertint en una tasca d’escriptura. S’enorgulleixen de veure com l’infant, per iniciativa pròpia, s’implica en un procés gens senzill però molt enriquidor.

I el Martí? Què hi veu a tot plegat? Doncs és evident que ha descobert una motivació que li fa trobar el sentit a l’esforç que li representa escriure. Ha descobert un motiu real per escriure i la necessitat de fer-ho amb un fi important per ell.

En aquesta ocasió cap adult l’ha acompanyat en el procés d’escriptura i l’activitat no s’ha allargat més del necessari. L’infant se sent satisfet quan mostra la seva producció i encara més després de reparar el monopatí i sortir al carrer a patinar!

Una vegada més tornem a reflexionar sobre la importància d’aprendre i ensenyar a escriure de manera lligada a la vida. La vida en el confinament ha donat oportunitats com aquesta en un entorn familiar tan cuidat i procliu.

És important que l’escola es faci conscient que no tots els infants gaudeixen de la mateixa sort. Per això cal que tinguem present que encara hi ha criatures que no disposen d’aquest suport tecnològic i que aquest fet segueix augmentant la distància sociocultural entre la població amb més recursos i la que no en té a l’abast per les raons que siguin.

En aquest sentit ens adonem, encara més, de la necessitat que a l’escola tots els infants puguin tenir l’oportunitat d’aprendre a escriure a partir de les situacions de vida que un grup d’infants genera a diari.