US PARLAREM AMB UN FULL

Amb aquesta nota tan divertida, original i ben escrita dues nenes, la Laia (11 anys) i l’Ona (7 anys), proposen als seus pares (l’Albert i la Bea) passar el desè dia de confinament. Així, sense parlar, utilitzant tanmateix un altre llenguatge que permet la comunicació: el llenguatge escrit.

Abans però, se’ls ha acudit de fer un llistat amb les paraules que probablement necessitaran utilitzar, encara que no puguin conversar com ho fan habitualment. Quan l’objectiu és clar, la cooperació i les tasques a realitzar emergeixen fàcilment.

I quines paraules han considerat imprescindibles per a l’intercanvi? Com que no puc adjuntar més fotografies, aquí teniu el repertori:

• si, no, hola, m’agrada, ho sento, Laia, Ona, papa, mama, coronavirus, jo, perdó, vale, tu, nosaltres i no m’agrada.

Un petit glossari per a la comunicació mínima que permeti una convivència amable i que impedeixi el caos i la confusió, no? Que enginyoses, aquestes nenes! Sens dubte tota una experiència que els fa pensar sobre l’ús de les paraules i les diferències entre la comunicació oral i l’escrita.

Tot i així, després, entre les dues -perquè aquesta ha estat una activitat pensada en parella, han necessitat fer algunes provatures conjuntes abans d’iniciar la comunicació escrita amb els seus pares.

El resultat en aquesta segona imatge:

En les escriptures de la Laia i l’Ona es pot detectar fàcilment la proximitat o la distància de cadascuna (l’Ona és petita encara) a les convencions del llenguatge escrit. De fet, és una genialitat que hagin decidit escriure cadascuna amb un color diferent; quin recurs tan visible per diferenciar les aportacions!! Però no és precisament ni el color, ni la mida o la destresa del traç de les lletres el que marca més les diferencies d’edat i d’experiència. El progrés més sorprenent s’observa si es comparen l’ortografia i la segmentació de les paraules escrites en l’expressió del que han volgut significar. Són progressos que la Laia (la més gran) ha fet en relativament pocs anys. Progressos fruit del treball d’una escola compromesa amb els aprenentatges dels infants. De l’escolarització imprescindible que aquests dies trobem tant a faltar.

Estic encuriosida a saber si la Laia i l’Ona van aconseguir el seu propòsit. Hauré d’escriure un correu electrònic a l’Albert i la Bea per preguntar-ho.