top of page
Maria Gracia Arboix

DE QUAN SÍ, O QUAN NO… (reflexions d’una mestra, primera part)


A P3 hi tenim un cistellet amb les partitures i la lletra de les cançons que els infants coneixen.

Fa uns dies vam veure un espectacle de titelles[1] amb una banda sonora que va captivar a tothom, tant és així que l’Anna, la mestra de música, ens ha regalat les partitures i les lletres de les cançons que vam sentir durant l’espectacle.

Ràpidament les hem afegit al recull i hem revisat quines cançons noves tenim.

Els nens i les nenes han vist que, de les cançons que havien cantat els titelles, en tenim tres però ens en falta una!

Han mostrat moltes ganes de dir-ho a l’Anna i demanar-li la partitura que manca.

En aquest moment, jo que els acompanyo des de l’escolta i valorant la seva necessitat i motivació, els proposo que li escrivim una nota a la mestra de música.

Sense parar massa esment en la resposta dels petits, m’aixeco, agafo un full i començo a preguntar als infants:

  • Què escrivim primer?

  • (cap resposta...)

  • Com començarem aquesta nota? – segueixo convençuda i decidida a compondre el text de manera col·laborativa...

  • (silenci un altre cop i mirades interrogatives que em demanen “Què vols que fem??”)

  • Primer posarem “Hola Anna!” – encara no m’he adonat que estic sola davant de la proposta...

Després de tres intents reacciono i veig que de la motivació i l’interès inicial dels infants poca cosa en queda. M’aturo, reflexiono un moment sobre la situació, canvio de tema.

Quan torno cap a casa penso en què ha passat. M’adono que, tot i que els infants tenien una necessitat real i mostraven ganes de fer una demanda a un receptor conegut i amb un objectiu molt clar, no he estat prou sensible a l’hora d’escollir el canal de comunicació més adient per als emissors. Encara no és moment de fer servir el text escrit per al que demanaven ara els nens i nenes. Per ells, ara mateix les lletres serveixen per escriure el seu nom, per indicar la propietat dels dibuixos o per saber què diuen els llibres que miren, per exemple.

Em caldrà seguir oferint textos i contextos escrits als petits per què puguin seguir avançant en el seu procés i, més endavant, vagin comprenent per què serveix una nota, com s’elabora i què cal posar en marxa per escriure’n.

[1] Vam veure l’espectacle titulat XIM, del Centre de Titelles de Lleida

Entradas relacionadas

Ver todo
bottom of page