DE QUAN SÍ, O QUAN NO… (reflexions d’una mestra, segona part)
Tornem a ser a P3, esperem que arribin les famílies i aprofitem aquests moments per parlar de què hem fet durant el dia, per llegir alguna història, per cantar cançons, etc.
Avui ens disposàvem a fer això quan, de cop, la Zoe diu:
Fa molts dies que no ens llegeixes un trosset de la història del Saltamartí[1]!
Doncs jo vull que tornem a mirar el llibre de la Flora[2]! – respon la Noa que tot de cop s’incorpora i obre els ulls com unes taronges.
Davant d’aquestes demandes tan concretes convido a les dues interessades a que, el dia següent, quan tinguem una estona tranquil·la, compartim aquestes lectures. S’hi avenen sense dificultats i posposem pel dia següent les seves propostes.
És així com l’endemà aconseguim trobar un moment de calma i recordem què van demanar la Zoe i la Noa.
Comencem pel llibre del Saltamartí (com que és una història llarga, composta d’uns quants capítols, l’anem llegint trosset a trosset). Abans no començo a llegir, els infants es disposen a recordar què li havia passat al protagonista fins el moment. Em quedo meravellada de la memòria que demostren (fa mes d’un mes que vam llegir els passatges que ara rememoren!). Després d’aquesta primera conversa em disposo a la lectura. Quan he acabat de llegir s’apropen, em demanen veure i tocar el llibre, en revisen les il·lustracions i s’expliquen, els uns als altres, què li passava a l’insecte en cada moment.
Arriba la tarda i la Noa recorda que ella també havia fet una demanda. Així doncs, recuperem el llibre de la Flora i en revivim la història. Tornen a veure’s les cares de felicitat quan la protagonista i el flamenc comparteixen la dansa de reconciliació. Es veuen expressions de satisfacció a les cares dels petits.
Quan torno cap a casa penso en què ha passat. M’adono que, a diferència de la situació que vaig viure amb la nota, avui la dinàmica s’ha desenvolupat ben diferent. Les demandes dels infants i la meva intervenció han estat relacionades amb harmonia. Sembla que avui he adequat millor la meva resposta a les seves demandes. Sembla que ara mateix, la seva relació amb els textos escrits es basa en l’oralitat, en la comunicació parlada i vehiculada pels gestos, la veu, l’entonació, les pauses i en un context on la vivència compartida d’emocions i d’aventures crea vincles entre nosaltres i amb els llibres.
[1] Fa referència al llibre d’Arnold Lobel titulat El viatge del Saltamartí i editat per Kalandraka.
[2] Parla del llibre de Molly Idle titulat Flora y el Flamenco i editat per Barbara Fiore Editora.