La importància d'observar

Com que tenim l’oportunitat de seguir de prop la Laia, avui us oferim dues observacions del seu procés d’aprendre a llegir i escriure.

1. Veig que la Laia comença a escriure lletres. Està a P4 i s'ha despertat en ella aquest interès pel món escrit que ens envolta. M'ensenya com fa el seu nom. Va dient el nom de les lletres a mesura que les va escrivint. Després, veig que comença a posar lletres que a mi em semblen aleatòries. I li pregunto: i aquí? què hi diu? Ella, amb molta rotunditat contesta que és la data. Amb aquesta informació, puc interpretar la seva escriptura d'una altra manera. Efectivament, m'hi fixo i veig el 4 intercalat entre les lletres. Segurament, està reproduint, a la seva manera, el format prototípic de l’escriptura de la data a les aules; Dimecres 4 de desembre... Sap que en aquesta escriptura hi ha lletres i algun número. 2. Poca estona després, arran d'unes lletres que observa (GUIM), la Laia mostra una gran competència en la reproducció del seu nom i les lletres que el composen. També és capaç d’adonar-se que els dos noms tenen la mateixa quantitat de lletres i que la "i" està col·locada en la mateixa posició. És fascinant la capacitat d’establir comparacions i fer deduccions que tenen els infants, de manera espontània sobre aquells coneixements sobre els quals se senten segurs perquè tenen ben interioritzats.

Les dues observacions, de manera aïllada, ens podrien semblar d'infants diferents. Al cap i a la fi, mostren habilitats complementàries o successives en l’observació i l’aprenentatge sobre les característiques del llenguatge escrit. I aquesta és part de la gràcia d'aquest aprenentatge. Valorar intervencions aïllades, sense context, ens pot portar a fer valoracions poc encertades. En canvi, observar atentament què i com ho fan els infants en el moment en què ho elaboren enlloc de valorar únicament el producte acabat ens permetrà aprendre'n una mica més sobre el seu procés d’aprenentatge del codi escrit i fer intervencions més acurades.