I si ve el llop?
Son les 7 de la tarda a casa de la Núria, una amiga a qui avui he anat a visitar. Està ben enfeinada perquè ha anat a recollir els seus dos néts a l’escola.
Àvia, ja has tancat bé la porta?, pregunta l’Abril, la néta de 3 anys tot just després d’arribar i que la Núria hagi tancat la porta.
La porta? Per què he de tancar bé la porta?, respon la Núria amb cara de sorpres
Per si ve el llop!, exclama l’Abril decidida
El llop? Com vols que vingui el llop aquí! Els llops aquí no vénen, Abril, respon contundent l’àvia Núria.
Umm, remuga pensativa l’Abril, és que a vegades els llops visiten les àvies de sorpresa...
Les dues ens mirem amb cara de complicitat i riem en silenci, sense que l’Abril se n’adoni. Després la Núria, amorosa, s’asseu l’Abril a la falda i li diu que no pateixi, que els llops només surten als contes.
Al cap d’una estona, l’Abril ve corrent amb el llibre de la Caputxeta a la mà i li demana a l’àvia Núria que li torni a explicar el conte una vegada més.
Aquesta anècdota tan divertida em sembla una mostra interessant sobre la capacitat dels infants per relacionar fenòmens de la seva vida i anticipar esdeveniments possibles. Un exemple de com, en algun moment del desenvolupament de la consciència narrativa, inevitablement, la ficció provinent dels coneixements sobre la narració d’històries pot arribar a barrejar-se amb el món real, i de quan necessària és la mediació adulta.
L’Abril exemplifica sabers que hem après de la mà d’alguns experts en literatura infantil com Teresa Colomer o Teresa Duran: la importància del contacte inicial dels infants amb la literatura, de com de ric pot arribar a ser l’imaginari infantil sobre les històries i sobre els personatges, de com pot anar creixent l’esquema narratiu i les expectatives dels infants sobre els personatges...
De moment, per a l’Abril, el llop és la representació de la por o d’un personatge malvat que pot visitar la seva àvia per sorpresa. Però des de l’escola, si tenim interès a que els llibres siguin fars de referència tant per parlar sobre el món real com per imaginar-ne d’altres possibles, hem de poder conèixer també els personatges fugint dels estereotips. Perquè, tot i que el llop aparegui sovint als llibres infantils com un personatge dolent o fins i tot una mica beneit (perquè acaba fugint amb la cua entre cames, amb el cul escaldat o la panxa buida) també podem ampliar-ne l’imaginari i les representacions possibles. Hi ha d’altres bones històries on el llop n´és la víctima, o bé d’altres on apareix com un personatge més amable o més bondadós. Sabeu? Un munt de bons llibres ens poden ajudar en aquest propòsit. Entre d’altres títols: L'ovelleta que va venir a sopar, de Steven Smallman i Joelle Dreidemy, o Per què diuen que els llops són dolents? de Quentin Grébany, o Et menjadé! de Jean-Marc Derouen i Laure du Faÿ...