Un món de possibilitats

A la cua d’una antiga pedrera… que acull concerts, un vespre d’estiu, dues mares es posen al dia. Després de les informacions més recents, parlen dels fills i del pas d’aquests per l’escola. En un moment donat, una de les mares fa dues confessions que ens fan pensar.

Explica com el seu fill, després que li diguessin que “no valia per estudiar”, va fer un mòdul i, en acabar, va cursar el batxillerat sense cap més complicació que la que tenen els adolescents –i la motivació afegida de qui s’ha sentit dir que no valia. La mare afirma que el dia que va acabar aquesta formació va ser un dels dos més feliços de la seva vida. Seguidament, confessa el primer: el dia que va aprendre a llegir sol perquè se li obria un món de possibilitats.

Hi ha aprenents que són com la figuera que creix a la paret de la pedrera; malgrat tenir unes circumstàncies adverses se’n surten. La pena, potser, és pensar que en el marc del sistema educatiu es puguin construir espais d’aprenentatge hostils com la paret de la pedrera...

Amb aquest post i amb el desig de col·laborar a la construcció d’un aprenentatge el més sòlid, càlid i amable possible de la lectura i l’escriptura iniciem aquest curs. Ens retrobem cada dilluns!