El meu nom no en té tantes!

A l’escola els nens i nenes fan produccions de diferents tipus i periòdicament poden emportar-se-les a casa.

Quan es volen endur els seus treballs els infants agafen una carpeta i hi posen a dins tot allò que necessiten.

Aquestes carpetes estan identificades amb els noms que denominen a cadascun dels grups de l’escola (al Fluvià els grups són “Colles” i cada colla té assignat un color diferent).

Així doncs avui el Nil, que ja ha fet molts treballs, decideix endreçar-los a la carpeta i preparar-los per emportar-se’ls.

De manera autònoma va agafant una per una les seves produccions, amb aquestes que arriba la Marina i li diu:

• Ah! Has agafat aquesta carpeta perquè aquí diu NIL! – mentre diu això assenyala amb el dit una etiqueta que diu “Colla Blau Turquesa”.

• No! – li respon el Nil – Aquí hi ha moltes lletres! El meu nom no en té tantes!

• ... (silenci) – la Marina fa cara de no entendre massa bé el que li diu el seu company. S’arronsa d’espatlles, gira cua i continua amb la seva activitat.

Jo em mantinc allà observant el Nil i li pregunto:​

• Aquí no diu el teu nom? – li dic mentre assenyalo l’etiqueta.

• No! – em contesta sense vacil·lar ni un moment.

• I què hi diu? – insisteixo.

• No ho sé! – conclou amb naturalitat i espontaneïtat.

L’infant continua, tranquil, amb la feina que tenia entre mans. De la mateixa manera jo, tranquil·la, observo com acaba de fer la seva tasca i intento entendre, pensant en la situació que han viscut amb la Marina, què en puc extreure sobre la comprensió i interpretació del text escrit que tenen:

• Veig que saben que les lletres, posades l’una al costat de l’altra, volen dir coses.

• Que tenen clar que les paraules escrites poden servir per identificar els propietaris de les coses.

• Que hi ha paraules amb moltes lletres i paraules amb poques lletres.

• Que depenent de la llargada de la paraula, voldrà dir una cosa o una altra.

• Que se senten lliures i segurs per intercanviar punts de vista.

• Que es fan preguntes i generen hipòtesis per respondre-les.

Ostres! Per tenir només 3 anys, quin munt de coneixements ja tenen sobre el funcionament de l’escrit! I el més sorprenent és que amb prou feines saben escriure una paraula cadascú!

Quina sort doncs, haver viscut i compartit situacions de lectura o escriptura que els hagin permès pensar en com es combinen les lletres per formar paraules!