Motius per escriure. Quins?

D’on sorgeixen les ganes d’escriure, el desig d’aprendre a escriure? Heu preguntat mai al vostre alumnat per què escrivim? Per què creuen que els serveix escriure? I què us han respost? Que interessant seria poder compartir-ho! Entretant, llegim algunes idees que apunten aprenents d’escriptors adults en un taller d’escriptura (1):

• Escric perquè he descobert que puc fer-ho

• Escric perquè donar vida a una història és una porta a la llibertat

• Escric perquè dir les coses en veu alta les converteix en reals, però escriure-les les fa per sempre

• Escric perquè és una forma de parlar-me a mi i parlar-li a l’altre

• Escric perquè és la meva forma de preguntar-me i de preguntar al món.

Per què escriuen els infants dels primers cursos de l’escolarització? Segurament alguns de vosaltres em respondreu: - Per què han d’aprendre a fer-ho, han d’aprendre aquesta competència. Però quin sentit pot tenir aquest aprenentatge si es fa allunyat dels objectius i les finalitats reals? Què pot creure, pensar o sentir l’alumnat que no ha vist mai escriure els seus pares o altres adults? Quina idea sobre l’escriptura es pot construir quan només es rep l’exigència de la proposta escolar? Què pot impulsar les seves ganes d’escriure si ningú no els ha escrit mai? Quin sentit pot tenir l’escriptura quan es relega a l’aprenentatge dels sons, de l’ortografia, o de la cal·ligrafia de les paraules? Què els motivarà a aprendre’n?

Imatge d’una activitat proposada en una escola a alumnes del cicle inicial de primària en data 18 de març del 2019

Totes aquestes preguntes són fruit de la preocupació que em genera constatar la quantitat d’exercicis descontextualitzats d’escriptura que es fan encara en algunes escoles. Exercicis a favor del que anomenen el treball sistemàtic de llengua. Fins i tot en escoles innovadores en altres àmbits del coneixement. Per què no es desestimem els exercicis descontextualitzats? Per què es resisteixen a ser definitivament enterrats en favor d’activitats més contextualitzades i significatives per als infants? Per què no s’aprofiten o es proposen activitats més en consonància amb els objectius reals de l’escriptura?

Sembla que els avenços de la investigació en matèria de Didàctica de la Llengua Escrita triguin molt de temps a arribar a algunes escoles, o que les apostes formatives més innovadores estiguin relegades a altres àmbits del coneixement però que no arribin mai a l’àmbit comunicatiu i lingüístic. Per què el que s’ha fet sempre es resisteix tant a marxar?

A les aules on hi ha vida (i interaccions) emergeixen mil motius per escriure: per donar vida a una història, per recordar coses per sempre, per anotar acords i compromisos, per comunicar notícies, per elaborar un llistat necessari, per recordar i ampliar coneixements, per convidar els altres a ... Hem d’aprendre a descobrir-los.

Post Scriptum:

Competència bàsica: capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual: És la capacitat d’expressar, interpretar i comunicar conceptes, pensaments, fets i opinions, oralment i per escrit, fent servir diferents suports i formats (escrit, audiovisual, gràfic…) atenent la diversitat de llengües, per interactuar lingüísticament de manera adequada i creativa en diferents contextos socials i culturals.

1. https://escueladeescritores.com/alumnos/escriboporque/