Aquí ho diu

Aquest matí la Ivet m'ha ensenyat un programa de l'exposició de Velázquez del CaixaForum. Després de mirar-lo amb ella, l’animo a que ho expliqui a la resta dels companys. La Ivet va començar el curs mostrant-se més aviat vergonyosa i només parlava en petit grup, però ha aconseguit vèncer aquesta timidesa inicial i ha anat participant, de manera progressiva, en les converses de gran grup.

Ens explica què ha fet, amb qui ha anat i com s’ho ha passat. Sempre em resulta curiós veure què destaquen els infants d’aquestes experiències... i, en el seu cas, explica que aquest quadre és un rei amb de 8 anys

Quan desplega el programa i el gira, ens ensenya una obra, Mart, de Velàzquez, en mida DINA-3, que ràpidament fascina als infants:

- Edgar: qui va fer aquest dibuix?

- Ivet: aquí ho diu -assenyalant la part inferior-

- Noa (llegint): velasouez

- Sara: ¡esa no es una o!

- Noa: quina és?

- Sara: ¡es una q!

- Marco (llegint): Velas...

- Patricia: velazqüez

- Sara: no sona la u

- uns quants: velazquéz

- uns altres: velazquéz (aquesta és l’aproximació final que donen per bona)

Llavors és quan intervinc. Els hi dic que la marca a sobre de la A és un accent i ens indica com ho hem de llegir: Velázquez.

Prenent les anotacions (i escrivint el post) m'adono de la situació que s'ha generat gràcies a no precipitar-me. Això no vol dir que el meu rol de mestra hagi de ser sempre passiu o secundari, sinó que a vegades, anem tant per feina que podem perdre interaccions de qualitat que es fan entre els propis infants i que els serveixen per construir coneixement. Aquest diàleg ens mostra com entre els mateixos alumnes resolen part del repte de llegir la paraula Velázquez, tot fent-se rectificacions oportunes. També es veu com sense la mestra no arribarien a la lectura convencional de la paraula perquè, de moment, els hi falta part del coneixement lingüístic.

– com més penso en la resposta de l’Ivet més brillant em sembla perquè, d’entrada, no els hi diu el nom, sinó que els anima a explorar-ho...