La màgia de les notetes

“M’aproximo a la meva motxilla per agafar una llibreta i observo com un paperet que hi ha estat tímidament col·locat, sobresurt i el puc agafar. En tenir-lo a les mans, somric i busco aquella mirada que m’està observant fixament i que està esperant amb entusiasme que jo trobi aquell paperet replè de dibuixos i paraules. Ens mirem, li somric i li dic que s’apropi. Amb ella al costat obrim la noteta i la llegim. Molt agraïda, li faig una abraçada i li dic que m’ha agradat moltíssim. Li pregunto si ho puc compartir amb els seus companys, em diu que sí i se’n torna al seu seient fent petits salts i amb un gran somriure. Llegeixo la nota en veu alta i l’enganxo a l’armari on guardo coses importants del grup. Ha estat un regal preciós.

Passen els dies i, de sobte, l’armari comença a omplir-se de missatges i notetes. Aquell espai s’ha convertit en un expositor de petits textos i dibuixos. Tothom vol escriure i, alhora, esperen que llegeixi les produccions en veu alta.”

Aquest fet ens ajuda a reflexionar vers la importància dels moments d’escriptura significativa. Els mestres hem d’estar ben atents a aquestes situacions comunicatives per poder donar-los-hi valor, ja que segurament, seran aquests moments els que facin que els nostres alumnes gaudeixin de l’escriptura, experimentin una de les seves funcions i s’entusiasmin amb tot aquest procés.

Les notetes que rebem de manera espontània són una mostra d’interès personal de l’alumne qui l’ha escrit. Per això, el mestre ha de trobar el temps necessari i oportú per oferir-li el seu espai, llegir-la conjuntament i donar-li el valor que es mereix. També la vivència d’aquesta experiència pot ajudar a entendre la invariabilitat del text escrit. Encara que es llegeixi al cap d’un temps d’escriure’l i en un lloc diferent el text sempre diu el mateix.

Totes les persones que intervenim en aquest procés tenim la responsabilitat d’estar ben desperts per adonar-nos de les petites i grans situacions que estan provocant sentit, gaudi, motivació i emoció en el procés d’escriptura.

En aquest cas, què hi ha més bonic que sentir el goig de poder escriure i expressar en un paperet allò que un sent i li pot comunicar a una altra persona?