Del dibuix al text, una transició difícil

Adoro els dibuixos infantils. Sembla impossible que els infants siguin capaços d’expressar acció, coneixement, emoció i experiència amb els seus traços. Observem sinó aquest dibuix elaborat per un nen que acaba de fer 5 anys que il·lustra la història Els tres porquets:

Com pot ser que amb una sola producció pugui explicar l’argument del conte amb tanta precisió? Fixem-nos en tot allò que l’infant ha volgut significar: la diferència entre la mida dels porquets, entre la seva anatomia i la del llop (i quines dents!!!), l’espant dels porquets, la diferenciació entre els materials amb què estan fetes les cases i la seva destrossa...

Com és propi de la majoria de produccions infantils d’aquestes edats, l’infant acompanya els seus dibuixos de produccions escrites espontànies (que no són fruit de la còpia) en les quals també es pot observar la seva competència escrita. En aquestes edats, aquesta competència és incipient i dista molt de la seva capacitat per explicar-se a través del dibuix però, mica en mica i gràcies a la interacció i el suport dels adults i dels llibres, els infants aconsegueixen apropiar-se d’un objecte tan complex com és el llenguatge escrit. Les escriptures infantils esdevenen –a vegades– ben enigmàtiques per als adults i acostumen a provocar les preguntes de les mestres, les quals, sovint, afegeixen anotacions per intentar clarificar allò que l’infant ha volgut expressar amb les lletres (en algun post haurem de reflexionar sobre aquesta pràctica).

En la imatge que es mostra, l’infant ha explicat a la mestra que damunt de cada personatge hi ha volgut escriure qui és. El porquet que apareix a l’esquerra de la imatge amb la paraula IAOR a sobre, l’ha anomenat el mayor (la mestra ha escrit GRAN). El porquet que és al mig i amb la paraula EAO al damunt, l’ha anomenat el mediano (la mestra ha escrit MITJÀ). I el que al dibuix es veu més petit i té la partícula TO escrita al damunt, l’ha etiquetat com el pequeñito. Tot i que les escriptures siguin encara incompletes (com és propi d’aquestes edats) està clar que l’infant ja ha descobert la relació (tan complexa) entre oralitat i escriptura. A la paraula LLOP (ANT) i al títol, escrit a la part inferior, AOT SS 3 (ELS 3 PORQUETS ) sembla que la relació so-gràfia ha estat més difícil d’establir (probablement fruit de l’esforç i el cansament que ja han provocat les escriptures anteriors).

Tot i la complexitat que suposa escriure, caldrà de vetllar perquè l’infant no defalleixi i no deixi d’intentar explicar-se també a través del llenguatge escrit. Volem que faci seu –per recórrer-hi sempre que ho necessiti– un instrument tan poderós com és l’escriptura. Tot i que, en aquests moments, tant nosaltres com l’infant sabem que els seus dibuixos li serveixen molt millor per expressar-se.