Autobiografies

Any 1997 a una escola de la província de Barcelona: una nena de quatre anys plora asseguda a una taula d'una aula que no és la seva. La seva mestra l'ha castigada perquè no volia escriure el seu nom a una fitxa. La nena assegura que no sap escriure'l, però la mestra diu que és pura mandra perquè ja ho ha fet d'altres vegades. Resulta que la nena només sabia escriure el seu nom si tenia un model per copiar-lo. I en aquesta ocasió no en tenia cap.

Un parell d'anys després el seu mestre de 1r de primària va dir a la seva família que hauria de repetir curs perquè no havia assolit el procés d'aprenentatge de la llengua escrita, no obstant això, la directora del centre, mestra d'educació especial que havia estat treballant amb ella durant el curs, va dir que no ho creia necessari.

Així doncs, el curs següent la nena va canviar d'escola, va començar 2n de primària sense saber ni llegir ni escriure, i en acabar el curs va assolir aquests coneixements sense cap problema. Només necessitava una mica més de temps.

Aquesta nena vaig ser jo.

Avui en dia ja em considero una escriptora i una lectora competent, tant en català com en castellà. Arribar a considerar-me una escriptora i una lectora competent segurament no ha estat únicament gràcies al sistema educatiu, sinó gràcies també a tots els llibres que he llegit.

Jo encara no sé com hauria d'abordar l'escola aquest ensenyament/aprenentatge, per això estudio per ser mestra. L'únic que tinc clar és que s'ha de tenir molt present que cada infant té el seu ritme i que forçant i fent sentir malament a una criatura només aconseguirem l'efecte contrari: que detesti llegir i escriure i tot el que se li proposi.

Aquest és el testimoni recent i en primera persona d’una estudiant de tercer de magisteri. El seu escrit ens assenyala directament i ens interpel.la a seguir pensant quina és la millor manera d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Segurament, escoltar-los, donar-los la paraula ens ajuda a pensar en què i com els podem acompanyar.

El 14 d’abril, data de la IV trobada Aprendre a llegir escriure, dedicada a l’abordatge de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, la Dra. Tolchinsky ens va recomanar que escoltéssim una veu en primera persona, la de Constanza Orbaiz. El seu vídeo ja fa dies que circula per la Xarxa. És llarg però paga la pena arribar fins al final del seu discurs. Us el recomanem.