Contes i famílies

En motiu de la celebració de Sant Jordi, entre d’altres activitats, hem organitzat la tarda de “Contes i famílies” a les comunitats dels petits i a la dels mitjans de l’escola Pau Vila d’Esparreguera.

La Mercè Barnach, mestra d’infantil i bibliotecària de l’escola, és una gran lectora i una apassionada dels llibres. Destaco el seu rol perquè ella és capaç d’encomanar aquesta passió a alumnes, mestres i famílies durant tot el curs. Setmanalment fa una tria de llibres i els exposa acompanyats d’una breu ressenya, està atenta a les necessitats d’alumnes i mestres per tal d’oferir-nos i recomanar-nos lectures concretes. Coneix un extens ventall de llibres i aconsegueix que la biblioteca de l’escola sigui un espai acollidor, viu i suggeridor.

Persones i mestres com la Mercè fan possible un Sant Jordi diari.

Al mes de març es va fer una reunió amb les famílies que volien participar a la tarda de “contes i famílies” per mostrar-los-hi la selecció de llibres i per orientar la sessió.

Disset pares i mares van oferir-se a llegir els següents llibres: El viejoTomás y la pequeña hada, Amic meu, Els secrets de la tortuga, El cocodril a qui no li agradava l’aigua, La Berta Bonafè, No sé on tinc el cap, Els colors de l’Àfrica, Tu Gran i jo petit, Cua de Sirena i en Bernat l’Amoïnat.

Durant la tarda de “contes i famílies” vaig acompanyar la Raquel i l’Ana, dues mares que s’havien preparat la lectura i la interpretació de “El cocodril a qui no li agradava l’aigua”. Ambdues van saber captar l’atenció del públic infantil i al finalitzar es va generar una conversa espontània.

Tot seguit alguns dels intercanvis apareguts en la conversa:

- Aquesta història ja la coneixíem, ens la va llegir una companya en castellà.

- Els dracs no existeixen! Són imaginaris!

- Són de veritat els ous de la cistella? –Sí!– respon en Pau (fill de l’Ana)– Aquests ous són de les gallines i les oques de casa meva.

- De què és l’ou blanc?

- És d’oca.

- A dins hi ha una oca?

- No! L’oca necessitaria un mascle perquè pogués néixer una cria.

- Com són per dins els ous d’oca? L’Ana fa una descripció de la clara i el rovell de l’ou.

- Quan es bat l’ou, el líquid resultant és més dens que el de la gallina.

- Es pot fer una truita d’ou d’oca?

- Sí, nosaltres en fem.

- On viuen els cocodrils? Vàries veus del públic es pronuncien, uns argumenten que al riu i altres al mar. Una alumna, tot mirant el decorat diu:

- Hi ha un pop i una estrella de mar, al mar!

Les mares expliquen que el decorat no és real, han volgut escenificar un entorn aquàtic.

-T’has preparat la lectura abans de llegir-la per nosaltres?

-Tal com llegeixes s’entén la història.

- Ens has fet riure amb la teva interpretació.

- Ana, a l’escola t’hem vist interpretant altres personatges i en tots ells representaves un personatge divertit.

- Sort que us vau apuntar totes dues, així una llegia i l’altre feia de cocodril.

- Quina paper tenia la Raquel? –pregunta la mestra– Alguns responen que cap, una nena diu que de narradora perquè narra la història.

- L’arbre sembla de roba?

- Deus tenir calor amb la disfressa de cocodril.

- Heu tingut molta feina preparant aquest decorat i us volem donar les gràcies.

Una conversa distesa que ha anat enfilant un reguitzell de qüestions motivades per l’experiència compartida. Una conversa sense preguntes estereotipades, una conversa que emergeix sempre que es dóna temps per comentar un fet viscut amb tendresa i emoció, una conversa vinculada al context únic i irrepetible de l’escenificació i narració per part de dues mares de l’àlbum il·lustrat de Gemma Merino. Una vegada més cal destacar el compromís i la responsabilitat dels adults (mestres, pares, avis,…) en acompanyar els nens i nenes a descobrir els mons immersos en els llibres. Aquests tipus d’experiències són els que obren les portes, entre molts altres aspectes, a interessar-se per la lectura.