Medicament que cura la panxa molt
Ens trobem jugant als racons amb nens i nenes d’Infantil. Concretament al Racó de l’Hospital. És un espai de joc on els nens/es van progressant socialment i on viuen i reinventen situacions de la vida quotidiana.
En Guillem de quatre anys ha decidit agafar el rol de metge. Davant d’un “malalt que té mal de panxa” sorgeix la necessitat de saber quin és el medicament més adient per a curar-lo. En aquest moment, el nostre metge agafa un medicament i imitant l’acte de llegir, fa les seves hipòtesis sobre què diu l’etiqueta. Aquest gest ens mostra que en Guillem té clar que les lletres de l’etiqueta diuen alguna informació important, en concret el nom de l’objecte: “medicament”, ha dit. Crida l’atenció com va assenyalant les lletres amb el dit, a mesura que va “llegint”, com segurament ha vist fer un munt de vegades en alguns adults propers.
La mestra que està present acompanya el Guillem, interessant-se per les hipòtesis de lectura que fa. Li dóna valor a aquesta acció de llegir i reforça la idea que allà on hi ha lletres hi diu alguna cosa. Quan això passa, és molt probable que algun altre company que és a prop també fixi l’atenció en el què en aquell moment està passant i es pregunti sobre l’ús que tenen les lletres.
Quan “el nostre metge” agafa un altre medicament per curar el mal de panxa, la mestra li pregunta sobre què diu l’etiqueta del nou medicament. El Guillem llegeix ben decidit “medicament que cura la panxa molt”. Aquesta vegada també amb el dit va assenyalant les lletres de l’etiqueta tot fent coincidir la llargada de la tira fònica que pronuncia amb la llargada del text. És interessant observar com en Guillem és capaç d’inventar-se un text per a l’etiqueta del nou medicament que lligui amb el seu joc. Si en el primer només hi deia “medicament”, ara que l’ha canviat per un de millor hi diu “medicament que cura la panxa molt”. La funcionalitat de les etiquetes està assegurada!
Serà bo per en Guillem poder viure múltiples situacions on tingui la necessitat de llegir i pugui preguntar-se sobre com funciona el codi escrit.
És bo tenir present com de riques són les situacions de joc, les quals aporten sempre a l’infant plaer i satisfacció, i que contribueixen de manera natural a despertar interès en els nens i nenes sobre el com la lectura.