Escriure des del cor
Els nens i les nens de la meva aula (P4) estan molt interessats en saber coses sobre l’embaràs i sobre els bebès. És per aquest motiu que la mare de l’Adun que ara té una panxa immensa, ve un matí, a l’escola, per compartir amb nosaltres les seves vivències d’embarassada.
Tenim la sort que la mare porta un aparell per sentir els batecs del cor del futur nadó i molt encuriosits comencem a escoltar els del petit Arkaitz, que encara no ha nascut, però que ja batega amb molta força. Davant la sorpresa que causa el “toc-toc” tan ritmat i constant del cor de l’Arkaitz, als infants els venen moltes ganes d’escoltar el seu propi batec. Així, aquells que estan més encuriosits es disposen a sentir el seu cor. Les cares de sorpresa són un reflex preciós del que senten els petits.
Després d’aquesta experiència ofereixo l’opció de plasmar en un dibuix el que hem viscut. Dos infants es mostren decidits, van cap a la taula on hi ha el material disponible i comencen. Els observo des de la proximitat, una bona estona sense dir res i deixant que facin al seu aire. Quan el dibuix està avançat pregunto a un d’ells:
Què has dibuixat?
La mama de l’Adun amb la panxa tan grossa - em respon sense perdre la concentració en la feina que té entre mans.
I això què és? – dic tot assenyalant les lletres que ha escrit dins la panxa.
És el soroll del cor de l’Arkaitz.
Quedo meravellada, em retiro i penso en la resposta de l’infant mentre miro i remiro la seva producció. Un munt d’idees em venen al cap, penso en quines deuen ser les que l’han guiat a ell a fer aquesta representació gràfica: potser les ganes de plasmar el sorolls del cor l’han portat a recórrer a les lletres? De quina altra manera ho podria fer sinó? Potser ja comença a comprendre que les lletres representen sons? Potser s’està iniciant en el procés de plasmar per escrit allò que viu emocionalment i físicament? Si no hagués viscut en la seva pròpia pell l’experiència de sentir el cor del nadó i el seu propi, hagués estat capaç de fer una representació d’aquest tipus?
Moltes preguntes i algunes certeses m’animen a continuar. Veig clar que allò que se sent i es viu és la força que ens empeny a escriure.