• Ferran Galimany

Un munt de lletres

Un munt de lletres de fusta escampades sobre la taula atrauen molts d’infants de P3 una tarda. No cal dir-los res. S’acosten encuriosits i, espontàniament, es posen a ajuntar-les de diferents maneres i van comentant amb la resta el que fan.

  • Aquesta és la meva - diu la Maia ensenyant la M.

  • I aquestes són les meves - diu la Joana, mentre assenyala unes lletres que ha posat una al costat de l’altra

La Maia, com és evident, es refereix a la lletra amb què comença el seu nom. La Joana es refereix al fet de tenir moltes lletres alineades en aquell moment. S’acosten a l’activitat des de concepcions diferents. La Maia, des del coneixement de les grafies que composen el seu nom. La Joana, des del coneixement que l’escriptura és lineal. També des de l’oportunitat que se’ls ha ofert de jugar amb les lletres, les dues comparteixen l’activitat dialogant sobre el que estan fent. Una oportunitat per aprendre juntes, una de l’altra, sense judicis.


L’activitat és oberta. Ofereix la possibilitat que siguin els mateixos infants els que vagin plantejant i definint diferents reptes o objectius Jo escolto les converses de la taula mentre faig algunes fotos. Estic present i disponible per a qualsevol demanda però no semblen necessitar-me gaire. De vegades em miren assenyalant alguna de les paraules que han confegit em diuen “Mira!”, amb cara d’orgull. Jo els dic “Ho veig” i continuen la feina. Miro d’entendre i acollir amb la meva presència (posició corporal, mirada, actitud d’interès, etc) què fa cadascú. La Joana ha posat un munt de lletres juntes. És difícil saber què està fent. Probablement imita l’escriptura d’una manera gairebé inconscient. L’activitat proposada la fa recórrer al coneixement que té fruit de l’observació del llenguatge escrit i posa les lletres una al costat de l’altra en línia recta. Potser ha extret aquesta idea de veure llegir els adults que l’envolten. Potser s’ha fixat com de vegades els grans resseguim les lletres en una direcció quan llegim per ella. O potser ha sigut per qualsevol altre motiu. Però de ben segur que no hagués estat possible si no hagués viscut moltes experiències amb els adults relacionades amb l’escriptura i la lectura que l’han portat a incorporar aquest coneixement. De manera semblant, aquesta proposta d’un munt de lletres escampades obre les portes a què tots facin comentaris sobre lletres i s’ensenyin les seves composicions. N’hi ha que s’ho miren. El Leo observa els companys encuriosit, els escolta i els mira amb atenció. S’hi està una estona llarga, ben segur que també està aprenent, després se’n va.



És un moment d’exploració i de joc en el que no cal intervenir però en el qual es poden observar molts aspectes: quina percepció tenen del món lletrat, quines interpretacions fan i en quin punt està cadascú en el camí del procés d’alfabetització que els queda per recórrer. Si estem atents i els observem en aquestes situacions, ja sigui davant d’un munt de lletres, quan comparteixen un llibre o comentant el text de qualsevol cartell, ens permet als mestres conèixer millor els alumnes. Així podem ajustar la nostra ajuda quan, en una altra ocasió, ens posem a escriure alguna cosa amb ells. Tindrem més eines per fer-los avançar des del punt del procés d’aprenentatge on hem observat que es troben. Cadascú al seu ritme, però tots fent el seu camí.

Entradas relacionadas

Ver todo