La U es fa així: pam, pam i pam

Cada matí quan els nens i nenes d’Educació Infantil arriben a l’aula hi troben un seguit de propostes amb les quals poden interaccionar lliurement. En aquest context de joc basat en la investigació els infants experimenten amb els materials i posen en joc diferents estratègies: jugar de manera compartida i cooperativa, relacionar-se a través del diàleg, formular-se hipòtesis, aprendre a través de l’assaig-error...

Després de dos trimestres vivenciant aquesta dinàmica de treball, i com a fruit de les propostes ofertes, l’Anna, el Jan i el Bruno senten curiositat per escriure els seus noms a la pissarra. Jo, que en sóc la tutora, adopto un paper d’observadora i decideixo acompanyar-los amb la meva presència.

Ells, que ja reconeixen el seu nom quan el veuen escrit, van a buscar el cartell que els ajuda i els fa de model per a l’escriptura. Llavors, s’esdevé el que es veu al vídeo. Una situació en la qual el Jan pren el paper d’escriptor mentre l’Anna i el Bruno l’acompanyen.

Resulta interessant observar com durant el transcurs de l’activitat els infants són capaços de mantenir un grau de concentració i atenció elevats. Cal tenir en compte que la motivació sorgeix dels propis infants i que ells mateixos són els que decideixen implicar-s’hi. Així mateix, la paciència i l’esforç continuat que mostren davant dels actes que es van donant no seria possible en un altre context. Un altre aspecte rellevant és la conversa que estableixen entre els tres implicats. Es tracta d’un diàleg que, sense intervenció de l’adult, posa en joc una sèrie de preguntes i respostes dels propis infants que els encaminen a la consecució de la seva fita.

Finalment és destacable veure la gestió de l’error que fan els escriptors. Des de la detecció a la correcció del mateix ja que interactuen entre ells sense judici, amb naturalitat i fluïdesa. Senten prou seguretat i confiança com per dirigir-se a l’altre apuntant les equivocacions comeses, fet que com a adults a vegades evitem o no sabem com abordar. Així mateix es mostren lliures d’expressar els seus dubtes als companys, de manera que en ocasions accepten intercanviar-se els papers d’escriptor més expert amb el d’acompanyant.

Davant d’aquesta evidència, em plantejo la importància de ser present en aquests moments així com de respectar les dinàmiques que s’estableixen entre els nens i nenes per tal de garantir processos d’aprenentatge i descoberta respectuosos amb el desenvolupament dels infants.