Contes en família

Tots els estudis confirmen el paper determinant de la família en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura dels seus fills i filles. Ara bé, cada família estableix relacions pròpies amb el text escrit, que abracen tant el temps que hi dedica, com els llocs on es llegeix, la posició que s’adopta, la funció que se li atorga, el material, les converses i tot allò que ens puguem imaginar que es genera al voltant del text imprès en paper o en pantalla. Tot plegat configura una cultura familiar pròpia en relació al text escrit anomenada també, literacitat familiar.

“Contes en família” és l’experiència d’un taller quinzenal en el qual van participar al llarg d’un curs, de manera regular i en horari extraescolar, un grupet d’alumnes de diferents orígens culturals acompanyats d’algun familiar i una dinamitzadora. L’anàlisi en profunditat d’aquesta experiència ha estat l’eix d’una tesi doctoral excel·lent llegida a la Universitat de Barcelona, tot just fa un parell de mesos, amb el títol “Contes en família” Les interaccions en un projecte de lectura compartida i dialogada en un context plurilingüe i pluricultural i presentada per Alessia Corsi.

Entre les moltes aportacions d’aquesta tesi ens agradaria destacar l’anàlisi que fa de la visió deficitària, que sovint té l’escola, de les literarcitats familiars, com si les pràctiques bones de lectura només fossin aquelles que es fan a l’escola. En la lectura de la tesi hi descobrim l’evolució del pensament de l’autora que partint d’aquesta visió deficitària buscava en un inici apropar les famílies a la manera de fer de l’escola. Però la visió de fons d’aquesta tesi va avançar cap a una interpretació molt més inclusiva i respectuosa amb les llengües i cultures respectives, de manera que el taller de “contes en família” va esdevenir un tercer espai on podien interactuar les literacitats familiars de cada alumne i les prototípiques de l’escola.

La tesi conclou que les literacitats familiars són un instrument de mediació per a la construcció de coneixements i de noves formes de literacitat que ajuden a trencar la dicotomia llar/escola, així com les valoracions deficitàries preconcebudes. Aquesta conclusió es relaciona fortament amb el que diuen els estudiants de mestre, any rere any, quan els demanem que expliquin les seves experiències inicials de lectura: la gran majoria relaten i ressalten en primer pla les experiències familiars i no pas les escolars.

Tot plegat ens fa pensar que a l’escola hem de crear moltes oportunitats de lectura vivencial en què l’aplicació d’estratègies de comprensió no solament acosti els alumnes al text sinó que l’ús i interacció de diferents repertoris lingüístics i diferents referents culturals constitueixi el vehicle de generació de coneixement del món.

Quantes vegades desestimem aportacions dels infants perquè no són les esperades dins la cultura escolar? Quantes vegades ens hem plantejat l’entrada de les famílies a l’aula i no ho acabem de veure clar? Tesis com aquesta avalen la necessitat de conèixer i deixar entrar a les aules les experiències lectores de cada família, per petites o llunyanes d’un model preconcebut que ens pugui semblar, per tal d’establir ponts i vincles que ens permetin avançar.

Referència:

Corsi, Alessia (2019). “Contes en família” Les interaccions en un projecte de lectura compartida i dialogada en un context plurilingüe i pluricultural. Tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 18 de novembre del 2019.