Março
Avui he compartit la primera hora del matí amb una altra mestra de l’aula de segon. El meu rol ha estat més aviat de suport. Just en acabar l’activitat, m’ha vist fer una fotografia a la data que la Paula havia escrit a la pissarra. En veure’m fer la fotografia, ha tingut la valentia d’expressar i compartir els seus propis dubtes.
Has vist com ha escrit Marzo, la Paula? I jo anar preparant i pensant com presentar la ZETA!! I ho teníem aquí al davant. Però quan ho he vist, just ho havia acabat d’escriure. Aleshores he pensat que potser no era el moment de rectificar-la, que ja li havia costat prou esforç escriure la data amb les dues llengües. Tu que haguessis fet?
Una possible resolució hagués estat demanar a la pròpia alumna, just en acabar de fer-ho, si volia rellegir, per als seus companys i en veu alta, allò que havia escrit. En un clima de respecte, confiança i reconeixement a l’esforç que fan els infants, ells no dubten a resoldre aquestes peticions. Però hores d’ara no tenim ni idea de com ho hauria llegit, si li ho haguéssim demanat. Potser en rellegir-ho, hagués tingut l’oportunitat de rectificar-ho, amb satisfacció.
Potser la Paula hagués llegit Marzo i no Marso sense adonar-se de la incongruència entre la lectura i l’escrit, la qual cosa podria haver provocat que alguns companys si que se n’adonessin i poder parlar-ne entre tots. Potser les diferents lectures haguessin pogut desencadenar una conversa apassionant sobre com s’escriu la paraula març en català i en castellà.
No ho sabem ben bé què hauria passat, però és probable que altre dia no desaprofitem l’ocasió de descobrir-ho.