Sobre (no) necessitats lectores

A la biblioteca de la comunitat, un espai d’aula on interaccionen alumnes de primer i segon de primària, en Joel (1r) remena llibres fins que es decideix a agafar un còmic del Tintín. En Tomàs (2n) que l’observa de lluny, quan veu que en Joel té El Lotus Blau a la mà, se li acosta decidit. Tots dos inicien una conversa breu:

Tomàs: - Aquest llibre que has agafat és diu còmic

Joel (que fulleja el còmic amb interès): - A si? I.... les lletres.... per què serveixen?

Tomàs: - Perquè els grans sàpiguen què hi passa

Aquesta anècdota, tan insignificant i tan reveladora alhora, desencadena un munt de preguntes. Algunes d’elles -que potser ja han estat força investigades- son les directament relacionades amb allò que ha expressat en Tomàs:

- Per què pensa en Tomàs que els grans necessiten les lletres? Els petits no les necessiten?

- Quants petits deuen pensar el mateix que en Tomàs?

- I els més grans... pensen el mateix?

- Hi ha grans que no llegeixen mai els textos? Com de grans?

- Com ens hagués agradat que respongués en Tomàs a la pregunta d’en Joel?

- Fins a quina edat deuen pensar els petits que no cal llegir els textos per saber què hi explica a les informacions o a les narracions acompanyades d’il·lustracions o d’imatges?

D’altres preguntes emergeixen per la inquietud de conèixer millor la diversitat de funcions que els neolectors atribueixen a les il·lustracions a l’hora de comprendre els textos:

- Per què els petits miren les il·lustracions quan els grans els llegim el text d’una història?

- Per als petits la il·lustració és el més important? Quins significats els genera?

- Els petits pensen que només hi ha una interpretació possible quan es mira una il·lustració?

- Les il·lustracions i les imatges generen els mateixos significats en tots els petits?

Hi ha també altres qüestions, potser mes colaterals, que posarien en relació allò que ha expressat el Tomàs amb comentaris actuals de bibliotecaris i llibreters sobre l’auge del còmic, la novel·la gràfica, els àlbums sense text, o fins i tot per l’interès que desperten els videojocs en detriment de l’esforç i les dificultats que suposa llegir:

- Com ajudar alguns neolectors a descobrir que llegir el text, a més de mirar les il·lustracions, pot fer-los gaudir encara més de la història? Val la pena l’esforç?

- Podria ser que el coneixement del Tomàs sobre el contingut del còmic El Lotus Blau provingués d’haver vist el vídeo d’en Tintín i ell no en fos conscient? Què aporta de més llegir el text?

- Com fer que una lectura esdevingui tan emocionant com un producte audiovisual?

- Com ajudar els neolectors a superar la barrera tan alta que a vegades els suposa llegir?

I finalment, sorgeix la pregunta inevitable:

- Quins llibres escollir que ajudin a incrementar el gust de petits i més grans pels textos i, de retruc, a millorar la qualitat de les nostres biblioteques d’aula?

Aquestes i altres preguntes formen part del terreny que cal anar esbrossant i que ben segur no podrem resoldre individualment. Cada dia és més necessari cercar informació i formació per crear aliances que ens permetin dissenyar el camí a emprendre.