Llegir i aprendre a llegir, avui: una conversa amb la Dra. Isabel Solé

La VI Jornada Llegir i Escriure a l’Educació Infantil i Primària titulada El compromís amb la lectura no podia programar un inici més interessant que la conversa amb la Dra. Isabel Solé, catedràtica de Psicologia i Educació de la UB, investigadora i docent que ha dedicat més de trenta anys de la seva vida professional a l’estudi de la lectura i les estratègies de comprensió lectora.

Més d’un centenar de docents hem assistit a aquesta nova convocatòria i hem estat molt receptius tant a les preguntes clau formulades per Maria Gràcia i Oriol Berch -membres dels equips responsables de la gestació de la jornada- com a les argumentacions amb què la Dra.  Solé ha anat il·luminant, una darrera l’altra, qüestions que preocupen de fa temps i sobre les quals l’escola no ha sabut encara intensificar el focus, ni s’hi ha compromès amb prou consciència ni amb prou determinació.

La definició sobre què és la competència lectora ha estat clarament exposada des de l’inici, amb la referència al marc conceptual PISA:

La competència en lectura és la comprensió, l’ús, l’avaluació, la reflexió i el compromís amb els textos amb la finalitat d’assolir objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la societat.

La Dra. Solé ha explicat a bastament al llarg de la conversa on rauen les dificultats dels nostres alumnes quan se’ls avalua en lectura: la majoria d’alumnes aprenen a llegir textos senzills i a resoldre tasques simples de lectura, però només uns quants, pocs, aconsegueixen anar més enllà d’aquell nivell de lectura. Els resultats son baixos perquè una part important de l’alumnat no sap resoldre aspectes inferencials, ni relacionar coneixements que s’exposen o fenòmens causa i efecte, a l’hora de llegir textos més complexos. Tampoc no saben recórrer a la relectura ni són massa perseverants a l’hora d’abastar la comprensió d’un text.

Revertir aquests resultats reclama que el professorat prengui consciència de tot el que implica llegir, ajudi l’alumnat també a prendre’n i es treballi intensament per adquirir estratègies per llegir textos més complexos i poder fer més coses amb les lectures. Es tracta d’estirar  els alumnes -tant com es pugui- partint de la seva zona de desenvolupament proper. Les estratègies de lectura necessiten ser apreses i practicades una i altra vegada. Els alumnes necessiten llegir cada dia i anar-les aprenent. Formar la competència lectora a l’escola ha de tenir en compte els tres peus en què es recolza: el gaudi en la lectura (l’entrada), l’aprendre a llegir i el llegir per aprendre.

En ser preguntada sobre les veus que apunten que en els projectes globalitzats s’ha deixat la lectura en segon terme, la seva resposta ha estat taxativa:  la lectura en el marc dels projectes i la lectura derivada de les diferents àrees del coneixement en faciliten l’aprenentatge. Són una magnífica coartada per a la comprensió lectora, donen l’oportunitat de llegir de manera funcional diferents tipus de text i textos amb diferents graus de complexitat.

Ara bé, llegir, com somiar o estimar, admet pocs imperatius, ha reconegut Solé, i per tant, si volem motivar la lectura cal que engresquem l’alumnat, que el seduïm, que aconseguim que vulguin llegir i ho trobin interessant i gratificant, ha exposat amb contundència. Ha citat Claparède per recordar que “els nens i nenes no han de fer tot el que volen, han de voler tot el que fan”

La Dra Solé també ha utilitzat, al llarg de la conversa, algunes metàfores orientadores i esperançadores:

-        La lectura és una clau que obre portes diverses, que també s’adapta a noves portes, i que resulta imprescindible per obrir les més difícils.

-        Un text és com un bosc i els nois i les noies s’hi perden sovint: cal oferir-los brúixola i mapes perquè no es perdin.

Per acabar cal esmentar que la Dra. Solé també té molt clar que en tot aquest treball els mestres hi tenen un paper clau perquè en són baules imprescindibles, tenen el deure d’orientar els aprenentatges i són models determinants per a l’alumnat. L’infant és el protagonista de l’aprenentatge, però no podem oblidar que el mestre n’és coprotagonista.

L’estil tan amè i provocador (en alguns moments) amb què ha anat destil·lant sàviament cada un dels interrogants no ha deixat a ningú indiferent. El marc teòric en què ens ha immergit és la brúixola que ens anima a reorientar amb sentit les pràctiques diàries de la lectura a l’escola. T’estem molt agraïdes, Isabel!

P.E. Alguns articles d’Isabel Solé que recomanem:

Un clásico: lectura estratègica en todas las etapas. Dossier Graó, 2024, núm. 9 (28-32).

La lectura: comprendre i aprendre. Articles, 2024, núm. 100 (30-37).

Anticipació, comprensió i aprenentatge a partir de textos. Guix: Elements d'acció educativa, 2022, núm.490 (67).

L'aprenentatge de la lectura en els lectors debutants... i el seu ensenyament. LSC-Llengua, Societat i Comunicació, 2016, núm. 14 (13-20).

Aportaciones de la psicología a la comprensión de los procesos de lectura. Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 2013, núm 63 (51-59).

Motivación y lectura. Aula de innovación educativa, 2009, núm.179, (56-59).

PISA: La lectura y sus lecturas. Aula de Innovación Educativa (2005), núm.139 (22-27).