LLEGIM POESIA

És dimarts i vaig a buscar el grup de primer a la seva aula per anar a la biblioteca a fer la sessió de tertúlia literària que fem setmanalment a partir d’un llibre àlbum que els llegeixo en veu alta mentre en mirem conjuntament les il·lustracions.

La Júlia quan entra a la biblioteca se’n va directament a la prestatgeria a buscar el llibre de poemes que més li agrada i mentre me’l porta em diu amb veu suplicant:

- Avui ens llegiràs la que li agrada tant a l’Èric? (La bruixa de Ricard Bonmatí) – que per descomptat també és una de les seves poesies preferides.

A cada sessió els llegeixo sempre una poesia, i aquest breu espai, que vaig iniciar per centrar l’atenció del grup i també per ritualitzar el començament de l’activitat de biblioteca, s’ha convertit en imprescindible pels infants de I4 fins a 6è. Perquè cal dir que tant els petits de l’escola com els grans no perdonen el poema de l’inici de sessió i demanen que els rellegeixi les poesies que he llegit en sessions anteriors o bé demanen de llegir-les ells mateixos.

Van començar a demanar-ho un dia que em vaig adonar que la poesia que llegia a un grup de 5è (El follet de les escombraries de Miquel Desclot) tenia el ritme tan marcat que a la relectura els la vaig llegir a ritme de rap i llavors espontàniament algunes persones van començar a fer sons amb la boca o amb les mans acompanyant la meva veu. Però el més sorprenent és que quan vaig acabar de llegir, un grup d’alumnes entusiasmats se’m van acostar a demanar-me el llibre per llegir-la personalment i des de llavors no han parat de demanar-ho.

Cal dir que el modelatge del lector expert i el fet de conèixer el text del poema perquè l’han escoltat diverses vegades, dona als infants la seguretat de fer el pas de voler llegir. I així, persones que no tenen una lectura fluïda, voluntàriament demanen de llegir la poesia en veu alta al grup. Però el que més em commou és veure l’entusiasme i el gaudi amb què es disposen a fer-se seva la poesia per retornar-la al grup amb el seu estil propi de lectura.

Amb aquesta experiència de lectura de poemes han passat altres coses igualment emocionants: els alumnes demanen d’emportar-se a l’aula el llibre de poemes llegit a la biblioteca per poder-lo rellegir individualment, els nens i nenes de segon es van posar a saltar i cridar quan el Tió els va cagar l’últim llibre de poemes de Miquel Desclot (Nas de pallasso. Kalandraka), hi ha alumnes que van a la biblioteca de la ciutat a demanar en préstec el llibre de poemes que llegim durant el trimestre a la biblioteca, i més d’un infant ha demanat llibres de poemes per l’aniversari, per Reis o per Sant Jordi.

Des d’aquí us animo a llegir poesia als vostres alumnes i veureu com n’és de ben rebuda i quines coses comencen a passar. Quan la llegiu, però, tingueu l’actitud de regalar-la, de fer-la plaent a les oïdes dels que l’escolten (reguleu el to de veu, el ritme, la intensitat, la velocitat, els silencis, reciteu-la, canteu-la...). No us preocupeu perquè no n’entenguin el significat a la primera o perquè hi hagi paraules difícils. La poesia ens atrapa, però no precisament per la via racional, sinó per com juga amb el llenguatge, pel ritme, per la sonoritat... Ells i elles ja us faran les preguntes que els interessin, o no.

Alguns llibres de poemes:

AMAT, V.; BERNAL, C.; MUNTAÑÁ, I. (selecció) Plouen poemes. Morad Abselam (il.) Eumo Editorial

ASTIZ, Iñigo. Joemes per pugar. Pau Joan Hernàndez (trad.) Maite Mutuberria (il.) Litera

CLEMENTE, Juan. Tras, tras, cucutrás. Aitana Carrasco. Kalandraka

DESCLOT, Miquel (selecció). Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Mercè Galí (il.) La Galera

RODARI, Gianni. Tirallongues del cel i la terra. Pau Vidal (trad.) Bruno Munari (il.) Estrella Polar

SANTAEULÀLIA, J. N. Temps de Haikus. Luciano Lozano (il.) Akiara