El primer regal de Reis: la carta
El dia 6 de gener està recobert de màgia. La història que envolta aquesta diada tan especial embolcalla tan als petits com als grans. Al voltant d’aquesta tradició s’hi teixeixen un munt d’emocions i d’experiències que forgen un entramat inigualable al d’altres moments de l’any.
Seguint el fil dels tres Reis d’Orient, ens agradaria centrar la mirada en tres focus màgics que tenen la carta a Ses Majestats com a eix vertebrador i que ens permeten reflexionar sobre l’escrit i la llengua
MELCIOR, el Rei Blanc, aquell que porta l’or. Ell ens aporta l’experiència de la Cristina, mare de dos fills de dos i sis anys. La Cristina cada any quan s’acosten les festes de Nadal sap que amb elles, comença l’allau d’anuncis, joguines i consumisme. Per això, amb els seus dos fills té clar que cal seleccionar els regals i saber què demanar seguint uns criteris concrets. El Martí (que és el fill més gran) sap que si vol que els Reis li portin allò que ell desitja, cal que els ho comuniqui amb una carta. Així és com a casa de la Cristina i del Martí sorgeix la necessitat de redactar un manuscrit a Ses Majestats.
Mare i fill busquen un moment íntim, de calma, i pensen què demanaran als mags. Quan en Martí ho té clar, es disposa a redactar el seu manuscrit i hi inverteix tot l’esforç necessari per tal que el text sigui comprensible per als Reis. La Cristina, explica que per al nen es tracta d’un moment important. El petit aprenent té clar que és necessari escriure bé les paraules per què s’entengui què volia dir, per això plasma al paper els seus desitjos i després demana a la mare que l’ajudi a revisar la producció. “És important que els Reis sàpiguen què demano!” – explica l’infant.
Després d’això, busca uns retoladors i decora la seva carta, mostra ganes de lliurar un document bonic, que cridi al seu destinatari i l’animi a llegir-lo amb cura. La Cristina, que ha observat com el seu fill s’implica en aquesta activitat, explica que el Martí no es mostra tan motivat amb altres feines que se li encomanen.
El Mateo, per la seva banda, encara no comprèn la situació d’escriptura ni la utilitat del text que redacta el seu germà, és per això que s’hi acosta des d’una perspectiva diferent.
Que important, en els dos casos, aquest acompanyament respectuós, aquesta intimitat farcida d’amor i d’acceptació. Farcida de “tot el que tu vulguis escriure i posar en aquesta carta estarà bé perquè parla de tu, del teu moment, del teu esforç i de la teva il·lusió”.
GASPAR, el Rei Ros, aquell que porta l’encens. Ell ens aporta una experiència viscuda a la Cavalcada de Reis de Barcelona. De ben segur que totes les persones que han anat a veure la desfilada dels Reis i dels seus patges, en algun moment s’hauran sentit captivades per aquelles mirades infantils de primera fila. Tot de nens i nenes delerosos per lliurar la carta a Ses Majestats. Nerviosos per fer arribar aquell manuscrit fet amb tanta cura i dedicació al seu destinatari, a la persona a qui han escrit amb tantes ganes i implicació. Llargues llistes d’infants que esperen tenir la certesa que el destinatari rebrà el document que li envien i que el podrà comprendre a la perfecció. Contents, conscients que aquell escrit que lliuren és important per ells i té un objectiu molt clar.
Que important, en aquesta situació, que els infants tinguin clar qui serà el seu receptor i quin és l’objectiu del seu escrit. Quina gran motivació suposa el fet de tenir un fi real que serveixi de motor per a l’activitat i que esperoni l’esforç.
BALTASAR, el Rei Negre, aquell que porta la mirra. Ell ens acosta a una “estratègia” portada a terme per moltes famílies i que ens fa prendre consciència de la importància que socialment donem als manuscrits. La història conta que els nens i nenes redacten la carta als Reis i la lliuren presencialment als patges o bé a Ses Majestats directament. En aquest moment, l’escrit arriba al seu destinatari i, per tant, l’emissor no el pot conservar. Per tal de poder tenir-ne un record, el que fan moltes famílies és fotocopiar la carta. D’aquesta manera l’infant (sense saber-ho) lliura una còpia de l’escrit al mag i els adults en conserven l’original. La carta passarà a formar part d’un recull de textos que es regalaran a l’infant quan sigui gran.
Que important és per les famílies conservar aquesta il·lusió i aquesta màgia de la infància plasmada en un manuscrit. Que rellevant és, en la nostra societat, el text escrit i la capacitat de produir-lo. Que bonic poder recopilar en un sol regal la trajectòria de vida d’una persona a través de les seves paraules. Quina sort que la permanència dels escrits ens ajudi a dibuixar camins màgics.
