Juliol 2019, Tokio

És mig matí i hem agafat el metro per continuar visitant la capital del Japó.

Ja fa uns dies que som per aquí i la màgia d’aquest país no deixa d’encisar-nos. Ens trobem immerses en paisatges i entorns que només havíem vist a través de les pantalles i fer-nos a la idea que ara ho estem vivint en la nostra pell és una experiència emocionant.

El menjar, les tradicions, el moviment de les ciutats, és ben bé que tot ens ve de nou i ens sorprèn per una cosa o per una altra.

Tot pensant en que diferents són les nostres cultures caic en la reflexió que, al Japó, sóc gairebé analfabeta. No sé parlar, no sé escriure i tampoc sé llegir.

Sé fer-ho en la meva llengua, està clar, però això ara mateix, a milers de quilòmetres de distància de casa, em serveix de ben poc.

M’ajuda, però, conèixer el funcionament de la comunicació entre les persones i a través dels escrits.

Gràcies a això (i al traductor de Google) aconseguim, sense massa dificultat, allò que necessitem per viure el viatge amb satisfacció.

Els dies van passant i em submergeixo en els pensaments sobre les meves dificultats de comunicació al Japó. Em poso a la pell dels nens i nenes que, en la seva llengua materna, es troben en aquesta situació i començo a experimentar situacions que m’ajuden a comprendre els infants que veig cada dia a l’escola.

Resulta que una de les companyes de viatge va estar vivint a Xina durant un any i per això va estudiar xinès. Arrel d’aquesta experiència la Núria recorda alguns dels caràcters xinesos que va aprendre i ens explica, plena d’alegria, que ha descobert que alguns caràcters xinesos són molt semblants en significat i forma amb alguns caràcters propis del japonès.

Ens ensenya un caràcter que significa “petit” i ens diu que ha vist que en japonès el caràcter que fan servir per designar aquesta paraula és molt semblant.

Us podeu imaginar l’alegria que sento quan descobreixo per mi mateixa el caràcter que significa petit! Tinc ganes de compartir amb les altres la meva descoberta!!! He llegit una paraula!

Aquí si que l’experiència em condueix a fer un retorn al passat i revisc aquella sensació d’orgull que els aprenents de lector senten cada vegada que descodifiquen una paraula. Quina emoció, quina sensació de sentir-se capaç, competent i preparat per comprendre el món de fora!

Tot plegat, un viatge dins i fora d’una mateixa. Una experiència de coneixença i de reflexió que recomano a tothom!

Experiències com aquestes ens situen més a prop dels infants que arriben a les nostres aules amb un bagatge cultural lluny del que li oferim a l’escola i ens permeten comprendre i compartir millor les sensacions de no poder parlar, ni llegir, ni escriure però, també i sobretot, l’alegria de cada progrés, per petit que sigui.