Anotacions a llapis

Preparant l’escriptura dels posts del blog m’adono que a vegades he escrit, amb llapis, al costat de l’escriptura de l’infant, allò que realment volia dir. M’explicaré. En aquells casos en els quals no es pot llegir allò que hi posa –ni per als professionals capaços de llegir sil·làbicament- anotava en llapis, entre parèntesi, allò que l’infant m’explicava que hi havia escrit.

Mirant més detalladament, veig que en d’altres ocasions he optat per anotar allò que els infants m’expliquen al darrera, per intentar preservar més l’essència del que ells han escrit. Segurament deu ser després d’alguna sessió de formació, o trobada del grup de treball, on parlem sobre com podem acompanyar el procés. La veritat, però, és que sempre m’assalta el dubte de si interfereixo massa si ho anoto a la plana prinicipal.

Mirant ara aquests textos amb la distància que atorga el temps, crec que seria interessant preguntar, sempre, abans d’afegir qualsevol anotació en un full que no és nostre, si l’autor permet o accepta que ho fem.

Si la resposta és que no, haurem de respectar la decisió, ja que per això preguntem. En aquest cas, pot ser l’interessant seria que l’endemà l’infant ens pregunti:- aquí què hi diu –perquè ell ja no ho recorda- i nosaltres li podem llegir allò que diu literalment. O bé, preguntar-ho nosaltres mateixos passats uns dies i poder descobrir conjuntament com, l’escriptura, quan no seguim les convencions socials d’associació so-grafia, no pot acomplir amb la seva funció de comunicació.

En el cas que l’infant digui que sí, podem escriure allò que ens dicti. Aquesta acció d’expert permet a l’infant veure com algú que domina més el codi realitza la mateixa acció que ha fet ell, escriure. Pot ser un bon moment per tornar a llegir què hem escrit i demanar-li si vol que canviem alguna cosa, esborrar, tornar a escriure, equivocar-nos, corregir... mostrar el procés mateix d’escriure. El contrast entre allò que ha escrit l’infant i el que escriu l’expert pot servir com a punt de partida per elaborar hipòtesis i preguntes sobre el funcionament del codi escrit. Preguntes com ara:

-Per què ho escriuen així els grans?

-Els podem llegir els dos per igual? I l’endemà?

Aprendre és fer-se preguntes constantment. Aprendre és no defallir a l’hora de buscar les respostes que, segurament, generaran nous reptes.

Dibuix 1: ORPIXEESTOEGERRALI (no trepitgis el terra o sinó et cremes)

Dibuix 2: EOMUSRNAOMN (La rínxols d’or juga amb l’ós)