Els de primer no van mai al mateix pas

Un moment abans de començar el claustre del mes de setembre, una companya de 1r em comenta que encara hi ha infants al seu grup que escriuen lletres que no toquen. És a dir, lletres que no apareixen a la paraula que volen escriure. Fa poc que ens coneixem i, malgrat això, ens tenim molta confiança.

Intentem trobar explicacions i el primer que comentem és que els infants a primer de primària estan en ple procés d’aprendre a llegir i a escriure, ja que l’aprenentatge del funcionament del codi i el reconeixement de gran part de les correspondències so-grafia comprèn un període que va dels 4 als 7 anys. També, comentem que cada infant va al seu ritme i no hi ha dos processos iguals, amb la qual cosa es configuren grups de primer curs amb camins individuals diversos en els quals mai van tots al mateix pas. Així, contrastem que seria absurd que a un infant que encara no estableix relació entre la pauta sonora i la pauta escrita li exigim que transcrigui allò que sona perquè ara per ara és quelcom que no està al seu abast.

Ens posem a mirar unes produccions que guardo d’una activitat (Foc a Barcelona) que vam fer el curs passat, a la classe de primer, també el mes de setembre i les amem comentant. Les mirem plegades i veiem que hi ha fulls orientats en vertical i d’altres en horitzontal. Cada criatura va escollir quina disposició satisfeia més les seves necessitats... qui va voler dibuixar una muntanya molt alta, necessitava espai allargat, i així el va tenir (1). D’altres, necessitaven una proposta apaïsada, i també la van tenir (2).

Hi va haver infants que van escriure més (3), d’altres, menys (4). Fins i tot, algun infant només va escriure una paraula: Foc (5). És ben curiós veure com cadascú destaca una idea diferent de la mateixa situació, l’incendi.

Hi havia nens que ja escrivien tots els sons (6) i d’altres que encara no establien relació entre la pauta sonora i allò que escriuen (7). Fins i tot alguns que, tot i semblar que havien escrit el seu titular en castellà, volien que la mestra també l’escrivís en català ja que és una llengua amb la qual, ara per ara, no se senten ni prou segurs ni prou còmodes com per escriure-hi (8).

Comentem, també, que quan les propostes són obertes com la que acabem de veure, on la consigna ha estat oberta i no se’ls ha dit pas: “escriviu una frase sobre el foc”, sinó que se’ls va anar animant a escriure, els infants donen el millor de si mateixos i les mestres podem atendre a cada un d’elles des de les seves necessitats, respectant i acompanyant cada procés. Llàstima que hem d’acabar aquí la conversa perquè el claustre ja comença, però segur que en seguirem parlant...

Transcripció de les escriptures:

Dibuix 1: NIA FOC ANAL BOSC

Dibuix 2: A UNES ENISENI EN ASUNANA (Hi ha un incendi en una muntanya)

Dibuix 3: FOC LA MUNTAIA I TENIS CE PASAR POL A FONTERA

Dibuix 4: AI UN FOC AN BARSELONA

Dibuix 5: FOC

Dibuix 6: LA MUNTIAINIA ES CREMA

Dibuix 7: ORPIXEESTOEGERRALI (no trepitgis el terra o sinó et cremes)

Dibuix 8: ABO UISEDI SCEMADO OALIMLE (ha habido un incendi se han quemado los animales)